- 15--. Cançon còntra los cavaliers de Malta: Bellas de Niça...
-
Cançon còntra los cavaliers de Malta
Belas de Nissa, que voleys faire
Sechias aquestos frayles en là
A fin que no vos trompen pà;
E sont de fins et acors corsares
E no se poden maridar.E autors nodo la lor scarsela
Ni ne podon ren donar
Se non a toutes atacar
El mal franses o mal de Malta
An fach acò per ve burlar.E non an ferma lor redita
Son inconstans como la mar
De las que son a maridar
E tamben de las maridadas
Sempre non fan que desir mal.Mirales un pàu toui en la cava
E lo premier es sfigurad
A un guign de l'autre balafrad
E fa secret tous ses afayres
Per poder estre son cugnad... - 1506/1535. Libre de razon de Jòrgi Senhoret
-
Libre de razon - Jòrgi Senhoret
[p.15] Item dautra part ay servit e faith per alquono malautio grando que avie Jorgi Vidal lo frayre de monsen Juan Vidal que li ay donat belcop de cresteris que son X per la dichcho malautio e belcop dautros causos que li ay faith e li sui anat lespaci de tres semanos e plus apres la dicho malautio la out i vengit lo mege de Moans per aytal entresennho e ma faturo somo ff IIII e per aytal entresennho estavo en lo liech de damont.
[p.16] Item d'autro part per Juers Vidal ay fath per un autro malautio de dolor de costat e febre de que li sui anat a Niso al mege e li ay aduch alquno medesinos per la dichcho malautio loqual jeu la i ay donados e li ay donavat cresteris IV per la dichcho malautio somo ff IIII. per aytal entresennho menei la sievo mullo. Item dautra part ay servit et faith a Juers Vidal per alqunos dolos et duelos que avie en sa persono que li ay donat alqunos ventozos per las dichchos duellos so e li ay faith alquns ounhemens que somo ff I. Item dautra part ay fith per Juers Vidal dautros vegados per alqunos dolos que avie en sa persono alquns enpastres per lo dichcho dolor ff I. Item ay faith per los enfans de Juers Vidal belqolp de quauso que en de lugaduros e postemasions que li ay garit somo ff II.
[p.19] Item dautra part ay adobat a Jorgi Vidal per un colp de pen que li avie faith la sieu bestie en la cambo que dis que lo quaval lo i avie faith que somo ff II.
[p.20] Item ay faith per los enfans de Juers Vidal per alqunos maladios que an agut de dolors e de postemasions et de enfluros en lur persono e de lugaduros somo ff IIII.
[p.22] Item ay mesedinat monsen Mique per uno malautio que avie en lestomac de unno ulsero e fistolo e commensado a XXI del mars lay adobat jusque a toussans.
[p.25] Item a confecat mestre Jorgi Raimon e prezensio de sa moller e de son filhil Gorgin e de Rafel Garente que si tenio content de mi e en prezensio de son filh de sen Franses Andon que jeu li avia faith sa barbo al fuec anbe las estroyros a son fuech e per recordanso las dos mullaties li aquanpanon defensi e a quo ero lo sero que Siven Giron sopar la qua doncos nagrio rason dalcunos hobligansos que avie en las mas de mestre Joma Tierros.
[p.26] Item mi deu mestre Miquel Narbon per uno grando malautio que avie duno febre quantunio que lay gorvernat loqual me vengut demandar son frayre Anthoni Narbon. Item la premiero revizitasion que la sui anat far qulir un cresteri e pues apres donat aquel jormete me. Item lendeman de la dequosion que i sobret len doniei un autre e li fi un beveno que degeso contuniar e la contenuet lespaci de dos jors. Item puies apres lonia diei a Niso al mege que li vanian dar tres isarop per tres jors. Item puies dos quetreris aordenat del meie donas un ior autri non e puieis apre la medesino e apres la medesino un cresteri.
[p.33] Item dautra part en toto que li sui anat apres dalluns davant Pasquos fins a la festos de pandequosto donan li quant mavie mesti et cresteris supositores e autros ordenansos quar el non podie venir a quanbro si non a forsos de creteris e quandeletos de quella donat que a ordenas per me.
[p.36] Item ay adobat a sa moler danthoni Jolia un maquament que avie en la queyso que dis que ero tombado que li ay donat venthosos et li ay mes un sanoart. Item lo vaylet de Juan Quollo que li aven donat un ventoso et un sitroart e alquns emplastres. Item Anthoni Vidal filh de mestre Juan Vidal per dos ponthos de pen qe li donet la mulo de Calvin en la quanbo per dos vegados e a quo sap Juan Baus dautres. Item deu Honorat Qualvin per uno dolor e maquament de peu que tonbet dun quaval son filh Juan. Item Miquel Narbon frayre danthoni Narbon mi diu per alquno malautio que avie dalquno febre quontuni o que li ay donat qersteris VI e ventozos dos en las espallos e isarop tres e medisinos e li ay faith belcop de riviritasions.
[p.37] Item d'autra part mi deu Honorat Marat e son nebot per sa sore per uno postemasion que avie en la queiso que e unna fistolo que lay adobado lo pasi de X semanos e plus. Item Madaleno sorre de Guillen Broc per uno malautio que avie que li ay donat cresteris II et tres isaros et dos ventosos.
[p.40] Item la molier de Agostin Boinon li ay donat uno beveno per uno dolor de ventre e non podie orinar. Item deu Juan Baus per sa moler que li ay gouvernado en sa maladio que li ai donat isarop e medesino e alquns cresteris IIe supositoris.
[p.42] Item deu Paul Maurel per son filh lo majer que avie la bosonados grosos e unflos de que ambe lajudo de dieu la i ay garidos.
[p.43] Item monsen Miquel Jiraut ses aquordat anbe mi mestre Jorgi Sennhoret dalquno malautio que avie al pies duno grando postemasion e fistolo loqual lo i ay adobado lespasi de III semanos e plus e de pati faith e acordi de florins V.
[p.44] Item mestre Anthoni Estopan mi deu per uno malautio que avie de fabre e de morfondement que li ay donat qresteris V e li ay donat isarop et medesinos per la dicho malautio et li ay faith dautros causos e li sui anat a Niso per la dicho malautio a luve de sin.
[p.46] Item Miquel Estopan frayre danthoni Estopan li ay adobat e garit un colp de pasador traith de uno albaresto ferist pres dal col.
[p.48] Item deu Rafel Cayron filh de Jaufret Cayron un clop que avie en la testo que lavie roto que dis que ero un quolp de peyre e len ay adobat un autre desus las epallos que li doniei dos vanthosos e li fi alquns enpatres. Item lo filh de mestre Bertran Mas lo texedor mi deu un clop que avie dalabardo en lo bras que dis que o avie pres a mosties
[p.49]. Item la moler de Jaume Ros filh de mestre Matieu Ros li ay adobat un bras rot e delugat a la gonturo pres de la man loqual lo i ay permudat plusos vegados que sondes ves tojor anbe mas podros e puei apres li ay agut lo sinoart del mieu.
- 1508-03-22. Podixa de cargament (Traspòrt de merç a las Islas Canarias)
-
Podixa de cargament - Notari Debassis - 1508-03-22
Johan Trez patron de la n… appel… et… de portada la filha … en lo port de Villafra et de consentiment de Monsen Jaume nauleya a M Constantin de… la dicta nau ben staga daut e dabas e de cubertinas ambe sos appriels e gent en la forma que sen segue.
1° es de pati che lo dit patron deu asperar aissit en Nissa jors III e cargar sobre la dicta nau las raubas e mesas que lo dit M Constantin vora cargar aissit a la plagia e desparhat che sia daissit lo patron ambe sa nau degia anar a Hieras, o Mara , o Aigas mortas la unt sera requeregut p. lo dit M. Constantin e aqui cargar de vins o altras mersas fins al complement de la carga de la nau. Ambe pati che la nau deya asperar II jors la carga la unt plazera al dit M. Constantin… es de pati che lo patron non puesca cargar rauba deguna de altra persona exceptat del dit M. Constantin o de qui volra. Et aguda totta carga en nau lo dit patron en Hieras, Mara , o Aigas mortas deia anar a son bon viage e far scala en la baia de Calis e aqui asperar X jors e descargar e cargar sus la dicta nau tot quant sera requeregut dal dit M. Constantin e pasats los dits X jors lo patron deya seguir son viage e anar en gran Canaria en lo port dit Las Palmas e aqui descargar so que plazera al dit M. Constantin et lo restant che resteria de las raubas en nau las deia anar consignar en lo luech dit La Calletta pres de la villa o en los cargadors acostumas aqui consignar al dit M. Constantin o a qui P; el sera tot lo restant de la carga per la qualla carga tant cargada en Nissa choma p. las escalas fins en Canaria e assi p. los passagiers lo dit M. Constantin sia atengut de pagar p. los nolis 225 ducas d'or de la sieu justa valor e es de pati che lo dit M. Constantin puescha cargar entierament la nau totta sotta cuberta d'intrada, fins en Canaria a son plazer p. lo pres sobre dit tant solament et es de pati que lo patron deia asperar ambe la dicta nau al dit M. Constantin jors L apres che la nau sera entrada en lo port de Las Palmas de gran Canaria infra los quals L jors lo dit M. Constantin se obliga de la consegnar e cargar sus la dicta nau a lors cargadors acostumas 450 caxas de sucres lasqualas cargadas en nau lo patron apres tres jors aguda la carga deia anar son bon viage e venir en Calis e aqui lo dit M. Constantin o qui p. el sia deia notificar al dit patron la unt deura portar las dictas 450 caxas es assaber en Aigas mortas Mara e Nissa o verament en Venetia a la voluntat del dit M. Constantin sera che la nau las porte en Aigas mortas Mara e Nissa lo patron deia anar en las dictas escalas soes premier en Aigas mortas e aqui asperar jors VI e descargar aqui so que sera requeregut p. lo dict M. Constantin o qui p. el sera e de aqui venir en Mara en lo luech dit la gargata e aqui asperar jors VIII e aqui descargar so che sera requeregut e de aqui ambe lo restant de carga deia venir en Nissa e descargar lo complement que restera de tout.
Per la quala carga lo dit M.. Constantin li aia de pagar a raxon de hun ducat d'or per caissa o la justa valor infra…
Item es de pati que quant la nau sera en Calis ambe los sucres e la voluntat de dict M. Constantin fossa de los mandar en Venetia coma desus es dit che lo patron aguda la notification deia partir de lo dit luech de Calis e anar a son bon viage en Venetia e aqui consignar tot quant aura cargat sus la dicta nau al dit M. Constantin o a qui p. el sera e lo dit M. Constantin pagar p. los nolis al patron a raxon de hun ducat e miech d'or o la justa valor p. cascuna caissa infra. . jors descargada e consignada la rauba e Dieu la rende en salut. Amen.
Item se lo dit M. Constantin carguera la dictas caxas 450 p. Venetia es de pati che li degia donar o sercar tanto nol su la nau pot mais strinar sins a la suma de L d. d… de nolis e se lo dit M. Constantin se elagua de cargar totta la nau de Canaria en sa de salhida lo patron non puescha cargar rauba de altro mercant sinon del dit M. Constantin al pres desus dit reservadas las portadas de los mariniers d'intrada e de salhida al modo de Spagna.
Item che pagant los nolis sus dits non deu pagar Constantin altra… naria de deguna sorta.
E se lo dit M. Constantin non carguesa totta la nau lo patron puesca cargar soche li manchera de qui volra may che non mude viage ni escalas deguna.
S'entendon las caxas acostumadas en Canaria e s'entende che sia duc. d'or la… e de bon pes o la valor.
Die 22 martii 1508 Ind. undecima.
- 1508-04-06. Testament de Simon de B.
-
Testament de Simon de B. - Notari Debassis - 1508-04-06
Testamentum Simonis de B...1508 die 6 aprilis Ind. XI.
Anno dni millo quingen. octavo Ind Undecima et die sexta aprilis - Ex tenore.
En nom de Dieu soia he de la grazioza Virge Maria he de la Santa Trinitat he de tous los sans e santas de Paradis.
Yeu Simon de B. san del cors he de la persona he de la ment he de entelet he p. que non soia debat ni question entre mos bens mi disponi de far mon testament he lo ordini aysins come sen segue aysit apres.
Primerament recomandi la mieua arma a Dieu he la grazioza Verge Maria he a Monsegne sant franses e a tous los sants e santas de Paradis.
Item laysi mon cors que soia sepelit en lo covent de Santa Cros... extra muros en lo vas nostre hont es ma mayre he mon barba franses de B... he mos enfans que...
Item que lo jorn que serai sepelit sian dichas tantas mesas se y atrobera ho sen pora aver que sy digan al dit convent.
Item en remession de mos pecas laysy che soia pagat lo gage... a la parochia de Sant Jaume soque est acostumat.
Item que seran convocados toutas la crozes que li si done ...XV per quada cros una vegada tant soletamens.
Item en remision de l'arma de mon payre e ma mayre he de mon barba franses he de ma tanta Isabela laysi que soia dit VI trentenaris p. los frayres de dit covent he que ma heretiera lj done p. quada trentenarj florins tres.
Item laysj que lo jorn de nostra dama de septembre soia fact hun past a los dis frayre del dit covent p. ma eretiera.
Item que li soia donat doas liuras de seyra tant en candelas que en brandons una vagadas l'an p. se cremar a las mesas he a vespras p. la dita festa.
Item sy ma heretiera non paguesa lo dit past als dis fraires laysi que ma heretiera li done en argent florins V quada an he sy non lo falaysj mon hostal que es en plasa franch da ogni servitut que soia hobligat a los dis frayres per lo dit past he sy ma eretiera venguesa a vendre lo dit hostal que... obligat al dit past aquelo o aquela que lo...
Sy ma eretiera non lo faguesa he que lo procurador de los dis frayre deja demandar lo dit legat quant non lo voran far per justicia he far lo y far.
Item en remision de mos pecas laysj a los dis frayre del dit covent florins XXV pagas una vegadas tan solamens p. ma heretiera.
Item en remesion de mos pecas laysj que ma heretiera deya fayre hun abiti a frayre Antoni P. frayre del dit covent.
Item en remesion de mos pecas he de tous los mieus predesesores que ma heretiera deya far fayre hun cantar tous los ans p. los frayres del dit covent e dintre lo dit covent.
Item en remision de mos pecas a l'ostal de los batues da questa villa florins V pagas una vegada tant solamens p. ma heretiera.
Item laysi p. amor de Dieu e en remision de mos pecas a los paures de Sant Lazer tres florins pagas una vegada tant solamens.
Item laysi a lo spital de Sant Lois dos florins pagas una vegadas tan solamens.
Item laysj per los servizjs que ma fach Andrinona nostra mogler lj laysj toutas las sievas raubas lanias he lineas he lj laysj tous los sieu joels soes tous los anels, he perlas, chanaveris, aguiglier, cotels, clavandur, coreyas plena he no plena, pater-nostres d'or e autras sievas joyas.
Item laysj a la dita Andrinona 46 florins que mj deu son payre Jaume L. da una banda de que naj en gage sertas perlas he una vergueta d'or he quant lo dit Jaume L. lj donera son argent que la dita Andrinona lj deya donar las ditas perlas e la dita vergueta.
Item ay despendut p. lo plait que menan mon segne Jaume L. e mon barba Peyron B. contra Perinet P. soes florins sesanta he siej los quals denies volj que ma heretiera los recobre dal dit Jaume L. ho de son heretier.
Item laysj a ma sore Loyza que soia governada tant coma ella viura sana, he malauta, he vestida, he causada, he sy la dita Loyza non sy contentesa de estar ambe ma heretiera que ly soia dona... florins he que los y metan a gazan en qualque bon luech p. sa nuritura de la dicha Loyza he hotra d'aysot lj laysj son liech garnit soes cuberta, corcho, matals, basacha, coysin, he dos parelhs de lansoes he una toaglia he toutas las sievas raubas lanias he lineas he la siena caysa he sy la dita Loyza venguesa morir que tout lo dict legat torne a ma heretiera reservant lj florins 50 los quals ella en puesca far a sa posta e laysar a qui ella vora.
Item laysj p. amor de Dieu he en remision de mos pecas Antorona figlia de la muta la qual ... p. amor de Dieu florins ... a son maridar he que sia governada sins a son maridar he que ma heretiera non lj fassan pagar ren de sos alimens he sy la Antorona vengue morir sensa heretier de son cors legitimes e natural torne a ma heretiera.
Item laysj a ma sore Joanona mogler de Joan C.... florins X pagas una vegada tant solamens.
Item laysj a ma sore Bertomieva mogler de Nicholozo E. ... florins X pagas una vegada tant solamens.
Item laysj a mon conpaire Gara porsa [sic] florins 46 lo qual mj deu lo dit mon conpayre morti peris [sic] coma aparey secon mon libre he que ma heretiera non li puesca ley demandar.
Item en tous los mieus autres bens presens e avenidor mobles e in mobles fauch ma eretiera universal Bertomayreta ma figla legitima he natural la quala nomenj de ma propria bocha Bertomieva ma figla legitima he natural.
Item que la dita Bertomayreta non sy deya maridar sensa lisensia de sa mayre e de Joan C. son barba he de sa tanta Joanona he se ella se venguesa a maridar sensa lisensia sins sa legitima he sy la dita Bertomayreta venguesa a morir senza eret de son cors voli que tous mos bens vengan a mas sores soes Loysa, Joanaona e Bertomieva, quada una per sa tersa part de mos bens, he de la tersa part que a Loysa non volj que en seia sy non uzufructuaris tant coma ella viora he pares la mort de la dita Loysa volj que la dita tersa part soia he venga a ma sores Joanona he Bertomieva ho als sieus p. equals parts las quals a la dita Loysa p. equals pars sufentysi [sic].
Item volj que Andrinona mayre de la dita Bertomayreta soia tuayris he aministrayris tant coma ella estara en abiti vidual he que la dita tuayris non deya far cauza alcuna sensa lisensia de Joan C. he sy la dita tuayris sy maridara laysi tuador he tuayris Joan C. he Joanona ma sore.
Item que soia ditat p. dos... sy sara mestier.
- 1516-1567. Recort e memoria / Joan Badat
-
Recort e memoria - Joan Badat
1516-11
Mil cinc cens e seze, lo … de novembre passeron per aisit los gascons, 1500, quals venian de servir lo duc de Urbin. Los paisans li devedero lo passagie de Saorch et los vilams de la val de Lantousqua et Sant Martim garderon las montagnias de sobre Chaurols; de quals eran capitan Antoni Fabre, de Sant Martim. Qual montagna dis saudas gagneron et tuerom parels paisams et sen vengueron al Espel, e lo saquegerom. Et passeron per Nissa et logeron alla borgada e los Nissars si mutineron e li fagueron laisar las pollos en l'aste, et io lo sabi perque recontriei lo barom de Agremont et lo baron Sant Blancart en lo plan de Torenc anant a Castelana et io venent.1521-09-29
Mil cinque cens et vint et um, lo 29 de 7bre, monsur nostre mestre duca Charle anet visitar la infanta de Portogal, nomada Beatrix, per sa mogler, quant venget ambe bellissima armada et bellissima compagnia et riquissima en lo port de Villafranca, e los Nisars lo aneron recetar ambe bellissima compagnia, et dis Portogoses laisseron la peste a Nizzo et duret 7 ans.1524-05
Mil cinque cens vint e quatre et del mes de mai monsur de Borbom, forisit de Fransa, passet per aisit ombe lo marquis de Pescara per anar in Provensa, et anat fins a Marsegla metre lo siegie; et lo dit an s'en tornet, sensa far rem, ambe bellisimo compagnio de 17 milia combatens, entre Spagniols, Italiams et Todesch et bela compagnia de cavalaria tra Borgognios et Franseses, et logieron defora en la borgada a l'anar et venir; et monsr de Momoransi mareschal de Francia li venguet apres ambe 400 lansas et 2000 cavals leugiers et 2000 peatoms, et monsur de Borbom et lo marquis delogieron dellas borgadas et romperon la artigliaria che menevan la nuit in l'ort de mon segnie Joanetim Busquete.Io avia lo cartier del pont, et dit Sigr de Momoransi mandet un trompetta, qual mi venget a dir li appareglessam logisses et vitovaglos, autrament intraria per forssa; non li volgui respondre, mes mandi dire a monsur Franses de Chianssi nostre governador che devia respondre. Mi mandet dire che fagessa la risposta mi semblaria. Et tornant dit trompeta, nous somant como davant, li respondi che, si volia pam ho vim per son argent, che li em donariam, et che si logiessan en la borgada. Annet far sa resposta, et dit sigr ambe la cavalaria se retireron alla porta della Marina, et dit trompeta anet al ortal, ont cominet Mr Bertomio Rocamaura, qual avia in garda d'aquel cartier; et monsigr lo governador era en sa maison, et entre elos aneron resolver de laisar intrar dit sigr de Momoranssi et lo sigr Federigo di Bozoli ambe sons servitors, et li aneron dubrir lo portal della gabella, qual era gram; et intrant dit sigr si gitet doze o vint cavals desus la porta, et la li leverom; et tot lo exercit intret en la villa et nos doneron um miech sach. Et quant mi vengui retirar en hostal, trobi lo logis pres: perche non ti fidar laisar intrar gent de guerra, tant quant porras, ni ti fidar de bellas paraudas.
1524
Mil sinque cens vint et quatre. Rei Franses passet en Itallia per contra Borbom ambe bellissima compagnia, et a Pavia foget romput et fach prisonier lo jort de Sant Matieu et, lo dit an, menat en Espagnia, 1525, et Nizza li feget un bel present a Villafranca.1529
Mil cinque cens et vint et nou. Charles quint, imperador et rei de Spagnia, passet in Itallia sobre las galeras de Ms Andreas Doria et toquet al port de Villafranca, et Nizza li feget un bel presente de pam, vim, frochias et antorchias blanquas, et io era clavarii.1536
Mil cinque cens et trenta siei. Dit Charles Quint, imperador, tornet de Itallia ambe millia combatens, tra Spagniols, Italliams, Todesch et infinits homer d'armas, cavals leugiers, et anet metre lo siege davant Marseglia. Et lo rei de Francia Frances s'en venget logiar en Avignion, ambe bellissima compagnia, et dit imperador s'en tornet sensa far rem, combenque agessa bella armada, per mar, de galeras et Ms Andreas Doria era lo cap.notta che dit imperador, al retort de Provenssa, laiset aisit dos mila 2000 Spagnols de garnison, che nos tratavam mal, esent logias per ostal. Jo. de Varagat era mestre de camp, qual tenia dits soldas de sort che non fasiam tot lo mal auriam pogut far. Et lo 1537 delogierom per anar im Pimont, et dit Jo. de Varagies, quant foget sus lo pont, diget tals paraulas: Signiores de Nizza, io vos dechio che tanto porreis non deseis intrar guarnisiom in voestra tierra, che siam magior di vosotros.
1538
Mil cinque cens trenta huech. Si feget un'asemblada aisit a Nizza, ount si atrobet papa Paul et Charles quint, imperador et rei Frances, rei de Francia. Lo dit Chiarles imperador logiet a Villafranca ambe la armada, de qual lo prince Doria era cap, et lo rei Frances a Villanova ambe bellissima compagnia. Lo papa devia logiar in castel ambe gardia de Spagniols quanto causa aver intendut, los Nissars, si mutineron et si acorderom ambe los soldas [que] eram en castel, dis Savoiams et Piemontezis, disent Monsigr de Savoia non poder donar la fortessa per la conventiom nostra ambe nostres antecessors; et si leverom totas tres las natioms, et elegeron un cap; agen uno dellos Savoisiams, fu monsur de Borgies, los Pimontezes un soldat che si disia Campagnia, los Nissars Gio. Badat. Et tengeron conselh los tres nomas ambe compagnia de autres soldas del castel, como si deviam governar; fogeron resolus de tenir la fortallessa a nome de monsur lo prinse, fil del duca Carle et madama Beatrix de Portegal, et qui seria desurpant de dittas nations, fossa gittat del baus daval, et che degum degessa anar parlar a son excellentia che non fossan tres unis de cada nassiom. Et avene, demandant son excellentia voler parlar a tos, anerom sobre lo bastiom dit Malabochia, et aqui aplichiet son eccellentia, disset tals paraulas: Mesurs, vos saves biem che je suis vostre primce et vos mes subgiets, et deves observer se que ge ai promis a sa magesté, c'est de lui remetre ceste plasse pour venir logier nostre sant pere le papa aveque sa guarde che sarà de Spagniols. Subit li goget respondut per les Nissars per selluy chi eti le chief: Monsigr, permierament vos demande pardom et lissanse de parler. A quel la donna et dit: Monsigniur, vos savés che la citté et païs s'est donée alla maison de Savoie vos antessesurs aveque comventiom de non les poder vandro ne aliener am plus grant ne petit de vous, et anavant che vos sussesurs le volisse fere, nos sera licite nos defendre aveque les armes, quoi pansons dere. Et ce dit, tous les soldas se mirent a crier: Savoie, Savoie!, dont sorta che lo bom primpce n'a plus rihen diro, mes fuit constret se retirer dedans la eglise en una chapelle de Sant Bertomioe, et alors les trois, aveques altres quatre o sinque pour voir si la maison este provedue, et troverent chi ni avoit presche riem; et fon conclus che Jam Badat anaria alla villa, se que fes en compagnia de trois jamtils homes, et troberon los sendegues, quals li fegeron deliovrar sinque cens hutanta saques de farina et dos cens quintals de fromagies et tres cems quintals de larts; et tout, davant lo jort, fon portat davant alla porta dau castel; et dit Badat portet 590 ∇ti per prestar allos soldas, quals non avian un denier de sa borsa, et lo tot li foget pagat per la comunitat. Et lo papo si alogiet alla Oservansa, foro della villa, tant quant dits princes fogeron aisit, demorant en armos ambe bonissime ordre; de sorto che en dit temps non si feget deguno violentio. La ecellentio de monsigr nostre volia che ellos si vengessam logiar en lo castel; et ver giort, entres los autres, fes dire per monsur de Chuet et Brusi a Gio. Badat che anessa dire al poble che vengessam en la plassa de sant Joam o sia Sant Michel, ont avia una bellissima plassa, che sua eccellentia lur vollia parlar. Per som comandament, dit Badat anet acompagnat de dos sentegues, et fes venir tot lo poble, ecet elos che eram en gardia ambe lo tamborin et sinque ensegnias aplicas aquit. Monsur montet sobre un banquet et diguet tals paraullas: Mesiurs, vos estes mes subgiets, et je suis vostre primpce et soveraim signiur; porquoi ne volevos che ces princes logient dedans la ville et chateau? Tos ansamble respondirent: Vos estes nostre prince et soverain signiur! et feres piche taborim, et tos amsamble crierent Savoye, Savoye; viva Savoye!; et marcharent en batagle sans fere autre response, de sorte che le bon prince fu contraint se retirer au chasteau. Et la estre retirat, mandet demandar Joan Badat, quel refuset anar, per crenta della conventiom et giurament fach tra las tres nations, so ero che degun non augesto anar parlar a son ecellentio che non fosson tres, un de cado nation, Savoyam, Pimontes et Nisart, de sorto che tant sagiament foget menado la causo, che monsur foget sigr como es, so es che non serio, si si fosio menat, autrament ero perdut tot lo rest de som pais. Essent si retirat monsur in castel, onte ero lo Pellos, mandat per sa megestat per pendre lo logis per la santitat de papo Paul et sa gardia de Spagnols acompagniat de sons sigets et servitors, onte ero Rainier baron de Buelh, mons. de Brusi, mons. de Chuet, monsur de Berro, monsur de Torretas et autre sigrs acompagnant son ecellentia, et Pellos et Crocs, et nautres, Nisars, Savoyars et Pimontehes, dit sigrs, Torretas, Scros et Berra diseron a Gio. Badat: Dio vueglo che de aisot sias bom merquant. La resposto de dit: sera se que Dio aura ordinat, pur che conservi la persona de nostre mestre et soveraim sigr: quant mi degessa costar la vitta, non manquarai. Si levet un Pimontes nomat Gruat sigr di Benete, qual disset tals paraulas: Monsigr et voi sigri, le rave di Savoya et il burre di Peimont et il pisalat de Nizza an fach uno sauso che il diavol non nem mangaria. Puis, pauc apres, monsir lo prince Emanuel Filibert dicet tals paraudos: Mesurs, gardes che ne me porte dans cuque cofre sams vostre sams vostre seu […] pour être petit amfant. — Nos vos garderom biem como avons juré et ses muragles tiendrom frot et nos vies, Sussitavit spiritum Danielis. Depueis Monsigr fit demander Gio. Badat che alesso baiser le piet au papo et che li apresentasso le cles, et li disso si se volet venir a logier dedans la villo, che il li dorret dardo de 900 soldas Nissars ben en ordre; qual Badat anet ombe conssentiment dellos autres, anet acompagnet de Bertomairone Galleam et baiset lo pet au papo, como li diset, et la resposto de sa Santitat foget che ello ero ben alogiat, pueis che monsigr non li avia volgut donar lo castel. Io li respondi: V. Sta non pendra a mallo part per non esser en sa man dello faire. Et ello diset: Gardate al manco non si faccia disordine alli forostieri dentro la terra, como si fava in Bolognia. Li respondi: Soa Santità non dobitasse in questo, perchè noi pensavamo solum in gardar la città et castello, perchè tal era nostro intento di non far dispiachere a nessuno, ansi protegirli.1543
[Assèdi de Niça - 1543] Mil cinque cens quaranta tres. Rei de Fransia, Frances, feget venir la armada del Turc, sent et utanta galeras, 180, inclus los corsaris de Argies et passeron dau mes de mai davant Nizzo, et las galliotas anerom combatre una nau, qual era de participi Nissars, entre la qual io era perticip per la quarta part, cargada de sal et autras mercansias, patronegiada per patrom Gio. Paulo Ceresa; et como valeros volget combatre, non vesent la armada, qualla era cuberta dal terrem, et las nou galleotas l'anero assaglir; et per colpa del aubre mal sigur, ausi vesent totta la armada, si rendet. Et ditta armada si retiret au port de Tollom, qual ero venguda per anar far scorta al rei Frances, qual era al procidi de Perpigniam ambe grossa compagnia; mes trobet che Carlo quinto imperador, rei de Spagnio, aget tam ben fornit dit Perpigniam, che foget forsat si retirar ambe las trombas au sac; et trobant si la dita armado allas spallas, non sabent como far, la predestinet per Nizzo ambe camp de Franceses et Italliams, quals vengom assediar Nizzo, et li meterom lo siegie ambe 25 grosses canons, quals part tiravom 109 liourios de peiro et autro de 75 liouros, oltro las collobrinos, eran acetadas alla montagna anant in Simies et sotto Momboron, quallos tiravam au castel; et bateron la villa 17 giors, la plus part alla torre de Sinc caires, et sotto Momboron quallos tiravam au castel ont es astoro lo bastiom de S. Georgi; et ferom uno brechio sobre ditta torre, tirant a miagiort, un autro de ditto torre fins al portal della Pairoliero, hont lo giort de nostro Dono de houst, noz donerom lo assaut, et per lo Nisars forom ben rebatus, non avent soldas deguns forestiers. Plus feron una aura bataria sotta lo bastiom della Pairoliera venent alla vouta dal pount, per qual si podia sortir et intrar a caval, et una autra sotta lo pont. Et al fim manderom un tamborim per nos somar si si voliam rendre; ont se retirom a Sant Frances monsur de Montfort governador de Nizza et monsur de Chastelar, coronel, et los capitanis della villa, et resolutament anerom resolver si rendre a patis et manderom monsur Onorat Martel, abat de S. Pons, per far los patis. Qual tornat, anet resolver che ambe patis si rendiam, che non si saquegariom la villa. Interim che eram a patis, intret in castel 200 Nisars che porterom tantas vitoaglias che forniron dit castel et lo garderom: autroment ero spedit et perdut, et che s'em volia anar seria a som plaser, et che si li fossa qualque capni che volgesso sortir ambe la insegna desplegada li serio licitti: et so fom alla requesto del cap. Badat, qual sortit ambe 500 homes, tra paisans et Nissars, ambe lo tambor et insegnia desplegada, qual portava Marquantoni Galeam son nebot; e los Franseses intrerom dintre la villa ambe los Turchs. Et davant si rendessam, fogem batus 17 giors ambe la artigliaria, et asperem dos assauts; lo gros foget aquel de nostro damo de miech aust. Despueis dits Franceses tireron l'artigliaria davant lo castel sobre los fossat[s], et fom per conselh de Bertim Boier, qual volia minar lo castel, essent si retirat au servisi de Franseses ambe Liom Lardo, qual si fasia cap. de poble et pagador per Franseses. Per che, ti disi, non ti fides de villams, perche son della rossa stirpa de Judas. Plus notta che dit bertim Boier s'era fach inginier de Franceses et Turchs, avent assetat la artigliaria als Carmes et alla Marina per batre lo pons. Dits Franseses et Turchs bateron lo castel siei giours, et non plus, per fauta de monissions. Interim venget lo secors de 2000 Itallians, de quals era cap lo sigr Jaques Sr de Leini; passerom per Fenestras, et autres 500, quals condusia lo sigr Audum Provana, per quals lo papo Paul paget 60 mille o sus ∇, et lo camp gros venia per Ribiera conduch per nostre duca, Carle, duc de Savoia, et venget fins alla val de Oneglia, et d'aqui monterom in Pimont; perche los dits Franseses et Turchs abandonerom la villa et meterom lo fuec als quatre cantons della villa.La armada Turquesqua si ritiret a Tollom, ont invernet; et interim los Nissars si preparerom, et aviam per cap et coronel Erasme Gallean Doria. qual fu mandat, per imbassador dello imperador, da Genova ambe tre capitanis, dos de Itallian et uno de Todeschs.
1544
Et infra dit an, 1544, dit Erasme anet morir; et foget mandat Christofo Paravesim, Genoves, qual sen anet; et lors venget dit Sigr Stefano Doria de Dossa Aiga encompagnat de tres compagnias et rinforset la villa, et ello ambe sa consort, en lo fortificar, portavam la coffa e nostre essemple, de sorta que ambe lur esemple et sagiessa la villa foget fortificada. Et l'an venent la armada Turquesca s'en tornet in levant, passet davant Nizza, et, pressentent lo aparat che avia fach dit sigr, passet de lomc. Et dit sigr coronel si portet de tal sorta al ben e util de cittadims, che ogni un lo adorava, tot al servisi del altessa monsigr nostre.1551
In dit temp che dit sigr de Dossa Aiga avia lo govert, passet lo filh del rei de Romans, lo rei de Boemia ambe sa consort, figla de Carlo quinto imperator ambe belissima armada de naus et galleras; et las naus intrerom en lo port de Villafranca et ello passet de lonc ambe las galleros; et, interim che las naus se arresterom au port, monsur de Carses, cap dellas galleras Fransessas, venguet ambe 14 galleras et intret dedim lo port de Villafranca, et prenget certas naus, intre quals era una nau de Gio. de Gierro, Bescaim, capitanio, cargado de cavals janets belissimes, et los menet a Antibo, et lo rest de ditto armado sobredit sigr Stefano Doria anet defendre ambe sas gens de terra, et recobret un vaisel hont ero un ellefant, qual fom condut a Nizzo et tirat in terro et condut in Genovo. Et in dit temps avia in Nizza tanto roubo de Provensals che valia 10 o 12 millia ∇s, quals dit sigr Stefano si podia piglar per sious, et ansims li era conseglat che fagessa, causa che non volgui far, disent, che comben che l'enemic li en agesse donat causa, volia oservat sa parolla como gentilhome et cavalier.1567-05-10
Lo des de mai 36 galleras del rei Filip de Spagnia, fils de Carlo quinto imperador, passerom per aisit et portaron lo duc d'Alba ambe 3000 Spagniols per passar in Itallia, qui dis per anar in Flandres per causa della evention della novella religiom de Luturiams, che dis per Geneva, onte abitta dita nova religiom de Luterams. Dit duc d'Albo, ambe dits Spagniols, anerom in Flandres, et dit duc fes prisonier lo conte de Aigement et lo conte d'Orno, e lo feget condurre a Brussellas, et aquit li fes tagliar la testa, li dizent eram somotors del poble contra rei Filip, perche dit rei volia metre la inquesition in Flandres. notta che per una pautrona si levet tumult entre soldas et los Nissars, et tot era per lo mal ordre dellos cittadims [che] aviam lo govert della cittat, che non avian garnit las portas; onte io salti et garni, et seset dit timult sensa dam. Per il che ti laisi per ricort che, quant survendra che passe armada che venga da ponent o levant, davant arribom aisit, si auras carc que provedissas las portas de 20 archibusiers et tant de picas o allabardas, et aquellas che vorras tenir ubertas; et si non auras carga della cittat, vai atrobar aquel que aura lo govert e los sendeges, che li donom recapte; et que aquel che aura carga della porta non laisse intrar degum che porte armas d'asta ni armas de fuech; et fasent ansis temras la villa segura et in passificatiom. Lo disi perche l'ai fach et probat et vist, et per tal ordre s'es mes la cittat in reputatiom; et si servaras lo nostre ordre, en talla reputation seras tengut; car per lo bon ordre los Nissars som plus stimas che non vallom, e lo dic che l'ai provat; et si volles saber mon nom, mi apeli Gioam Badat.Remdite a me ingrata que sai bene
Que non si pou salvar qui l’altrui tene
Jo. Badat
Iniquos hodio habui. - 1517. Nòta sobre lo luèc dich Moneguet
-
Nòta sobre lo luèc dich Moneguet
Nota que parels dizon que Moneguet es una rocha qued esta intre la Turbia et Monegue, qual si dis al present, et non es veritat, quar Moneguet si dis et era antichament hont es astora lo palais hont habito lo Sor de Monegue, hont aura una tore quairada qual posedia rei Robert, et los corsaris abitavan al cap hon si dizia la bastida, hont al present si dis Sanct Martin; et dito torre si gardava a nome de dit rei Robert, et de la sobre si tenia continualment una bandiera ambe las armas de dit rei, et in dita torre estava[n] 14 homes de gardia a nome de dit rei, et convenguet dit rei Robert ambe ung corsari que habitava a dita bastida, et li remetet dita torre dita Moneguet, ambe pati que garderia a nome de dit rei, et temria sempre dita bandiera et gens al nome de dit rei et de sosesors como per comvensio.
- 1517. Nòta sobre lo luèc dich Moneguet
-
Nòta sobre lo luèc dich Moneguet
Nota que parels dizon que Moneguet es una rocha qued esta intre la Turbia et Monegue, qual si dis al present, et non es veritat, quar Moneguet si dis et era antichament hont es astora lo palais hont habito lo Sor de Monegue, hont aura una tore quairada qual posedia rei Robert, et los corsaris abitavan al cap hon si dizia la bastida, hont al present si dis Sanct Martin; et dito torre si gardava a nome de dit rei Robert, et de la sobre si tenia continualment una bandiera ambe las armas de dit rei, et in dita torre estava[n] 14 homes de gardia a nome de dit rei, et convenguet dit rei Robert ambe ung corsari que habitava a dita bastida, et li remetet dita torre dita Moneguet, ambe pati que garderia a nome de dit rei, et temria sempre dita bandiera et gens al nome de dit rei et de sosesors como per comvensio.
- 1533-06-04. Fragment de podixa - Sant Martin de Lantòsca
-
Fragment de podixa. Sant Martin de Lantòsca - Lo 4 de junh del 1533
Item, qui saberio per vezer o odir dir que quan vesperas furon dichos, fussa vengut alcun personat de gliso en disent tallos paraulos que s'en segon: "Que vol dir aquot?" unde foron alcum personas que responderon per … tirassat mons. Peyre e li an fach lasciar sum mantel.
Item, chi saberio per veser o odir dir que fussam istas alcum homes del Puget que aguessam dich allas …
Lo demai manca.
- 1536. Compte del Puget de Teniers - 1536
-
Compte de Puget-Teniers - 1536/7
- (Fol. 1) S'ensegue so que los sendegues Tardelhi et Boti an debossat del temps de lur sendegat, de l'an 1536 et 37, en utilitat et profiech de la villa.
- Et primo, avem donat al fustier del Villar, per fustar los gabions, ff. iiij.
- Item, avem comprat del fabre Dauverna de fustas per far losd. bastions, ff. ij.
- Item, avem comprat de senepos per metre en losd. bastions, ff. ij. Item, en d'agus a Glaude Bastart, g. iiij.
- Item, devem a ung home que portessa una letra a Loyson del Pons, per l'enformar de certz affayres que entrevenion, g. ij.
- Item, avem donat als gippiers, per far lo bastion de la Clua, ff. ij.
- Item, avem donat a Elzias Magalon, loqual fon eligit commissari per anar a Nissa per entendre que fon ordenat als Tres Estas, ff. v.
- Item, a Johan Tayo, per portar de perdisses a Nissa, g. ij.
- Item, avem mandat Anthoni Prioris a Peyrafuec, per querre cert argent que devion a la villa, g. vj.
- Item, avem donat a Loyson Salvayre, comissari, sobre far far liechs et visitar lo vim, commo es estat ordenat que li donessan, g. j.
- ...
- 1536-1546 Vocabolario della lingua provenzale / Lodhoïc Onorat Drago (Luigi Onorato Drago)
-
Vocabolario della lingua provenzale - Lodoïc Onorat Drago (Lodovico Onorato Drago) - 1512-1579
Bais, abbassa, bascion, bai, bascio, bramo.
Benananz, benanansa, prospero., prosperità, quasi benanante, cioè andante.
Blan, blandisco blantz.
Barailh, briga, rissa, romore, gridi.
Bes, bene.
Braire, gridare ; brais, gridi, romori.
Bastir, edificare.
Blos, biondo, nudo, alla milanese, biot.
Bonaire, donna di buon'aria, benigna.
Botonon li flor, cominciano a fiorire.
Blastems, male parole, bestemmie.
Bloia, color celeste, turchino chiaro.
Bisa, vento freddo.
Bellesera, ...
Broill, herbuccia, giardino, bruolo.
Bausadors, bugiardi, mendaci.
Briu, …
Brui, fama, grido.
Brau, altiero.
Bon aip, vertù.
Bres, … con che gli uccellatori attrahono e ingannano gli uccelli
Bera, bara, ove si porta morti. - 1537. Letra de Leonard Gallean dels Sénhers de Castell-nòu a son fraire Bertomieu a Eza
-
Letra de L. Gallean dels Sénhers de Castell-nòu a son fraire Bartomieu a Eza (1537)
Mon fraire,
Hay entendut essent hier a Monegue da bona part, que Monsur a deliberat dar congiet als Spagnols, et que se dubita non fasson calque desordre per los castels. — Volria stessas ben avisat, ho saltem vos levessas d'aysit, car segunt dison, sera infra dimenge de proximo venedor, Diò per sa pieted li leve la puissansa de non poder nozer degun. Hay pensat vos en dar avis per lo present portador. — Del Turc si fa grant bruit. Dubiti a la fin non sega calque grant engrement a la Cristianitad. — De Genoa segunt intendi se retiran alcynas personas en Monegue. — Monsur l'abbat Martelli ma promes, quant sera en Roma, de scrieure a notre Leon… - 1538. Documents de "Niça sota lo sègle 1er de la dominacion dals princes de Savòia"
-
Documents de "Niça sota lo sègle 1er de la dominacion dals princes de Savòia" - 1538
… per mejanar e tractar la paz…
… faran mostras [per] enrollar los plus aptes…
… vengut que sias…
… pagat que serà… - 1538-03-10. Instruccion del duc de Savòia per l'arribada a Niça del papa, de l'emperador e del rei de França
-
Memòria del duc de Savòia per l'arribada a Niça del papa, de l'emperador e del rei de França
Tenor Memorialis.
Memoria de so que auran a faire mestre Milan Constantin de Nyce et Johan Degubernatis de S. Martin, de la part de monseignor en la val de Lantosca.
Quant arribatz que seran en cascung desd. luecs los dichs commissaris, faran demandar los sendegues et autres principals personaiges, as qualz faran assaber comment l'Exa de Monseignor a agut literas de Roma, contenentz que nostre S. paire lo Papa ha de venir ayssit a Nyssa per mejanar et tractar la pax entre la maestat de l'Imperador et de Rey de Fransa, losqualz se y debvon pereilhament trobar per tout aquest mes de mars; et per aquesta causa es necessary, et mond. Sr entende, que se fassa provision et appareil de vyeures en lad. cieutat, per aquellos que en vouldran comprar a la venguda desd. Princes.
Et per so mond. seignor manda losd. commissaris per veyre et visitar tous los vyeures que son en los sobredichs luecs, comme son, bladz, vins, carnaiges, formaiges, pollailhas, cyvadas et aultres victuailhas.
Pareilhament de materassos, linsolz, cubertas, traversins et aultres furnimentz de liechs. So que losd. commissarys en presentia de losd. sendegues desd. luecz visitaran de maison en maison, sensa degung faurir. Et fasent lad. visitation faran comandament de par mond. seignor, particularment a aquellos en la man desqualz seran trobas los sobredichs vyeures et fournimentz de liechs, de los tenir pretz au premier mandament de son Exsa, sensa en ren vendre, transmudar, ni maure; resservant toutaffes la provision e usaige necessaris per aquellos que los han. Et quant sera mandat per monseignor ho desjan far condurre et portar en lad. cieutat de Nyssa los vyeures per los vendre a leur libertat, sensa deguna contradiction en losd. fournimentz de liech per los repausar et mectre en las mans desd. personaiges; et son Exsa deputtera sufficientz per en rendre bon compte et rason, de sorte que ren non si perda, car son Ex. los fara obligar de rendre lo tout incontinent apres lo desloujament desd. Princes.
Plus losd. commissarys, en cascung desd. luecs, faran faire monstras, en las quallas enrolaran los plus aptes a portar armas, als qualz faran comt expres de se tenir prestz et en ordre, si non lo son, tant d'armaduras que de habillamentz, al mieulx et lo plus honnestament, a l'honor de leur Princi et d'ellos mesmes, que far si poyra. Et aysso per tout lo xxme jorn deld. present mes, actendut la brevitat del temps.
Et per so que losd. commissarys non poyran venir faire la rellation de leur explect a mond. seignor. si prest que seria ben besoing, affin que son Exsa puesca per temp provisir a tout, tousjours de luech en luech lo mandaran informar per literas de so que y auran trobat, retenent touttafes una parcella generala de tout et de tous los luecs, per en apres la presentar a mond. seignor, quant seran retournas de leur commission; la qualla dilligenteran et expediran lo plus que sera possible, par la raison que dessus.
Faich a Nice, lo xme de mars 1538.
Par le commandement de monseigneur
RoffierArribat qu'el sera en un cascung desd. luecs, lod. commissary fara demandar los sendegues e aultres principaulx personaiges asqualx fara assaber comment l'Exsa de monsignor a agut literas de Roma, contenetz que nostre St Paire lo Pape a devenir a Nyssa per mesnajar et tractar la paix entre la maestat de l'Imperador et lo Rey de Fransa, losqualz s'en debuon pareilhament trobar per tout aquestmes de mars; et per aquesta sausa mond. seignor entende, per so que si gros confle de gens non porria bonnament loujarloujar en lad. citat, da prepausar de mandar partida desd. trains et chevaulx desd. princes loujar alz luecs d'ayssy a l'entour.
- 1540-01-09. Acte de companhia entre Renat de Grimald, baron de de Buelh e Onorat Rufi de Niça, per lo comerci de lenha
-
Acte de companhia entre Renat de Grimald, baron de de Buelh e Onorat Rufi de Niça, per lo comerci de lenha - 1540-01-09
Pro magnifico Domino Renato de Grimaldis barone Bolj et egregio Honorato Ruffi de Nicia.
In nomine Domini nostri Jesu Christi amen.
Anno a nativatate eiusdem domini millesimo quigentesimo quadragesimo Ind. decima tertia cum eodem anno sumpta die vero nona mensis januari.
Ex hujusmodi veri et publici instrumenti cunctis universis singulis tam presentibus q. futuris fiat notum et equidem manifestum quod Magnificus et potens vir Dominus Renat de Grimaldis baro baronie bolii et Vallis de Massoins et Egregius Honoratus Ruffi civis et habitator presentis civitatis Nicie, gratis, scienter et sponte per se et suos heredes et in posterum successores quosdam inierunt quandam societam ut infra continetur manibus eorum propriis subscriptam.
Fam conpagnia lo Magniffic Mons. Renat de Grimaut baron de Buelh et lo E. Honorat Ruffi de Nissa per sinch ans acomensant als jort d'uej et finissent un semblable jor et tant plus que sera de voluntat de las partidas ambe los patis che se segon.
Et primo. Es la conpagnia de quatre millia florins, soes dos millia per part calhs se dejan manegar et enchetar per dict Ruffi a miech gasan et miecha perdoa et dict Ruffi sia tengut los enpleguar en legnans grossos soes jainas bilhons falquetas et taulhiers et dict Ruffi tam en montagna como Nissa et unt sera de beson sia tengut far dicta factura et far enfin alh plus utilh de dicta conpagnia.
Item que dict Ruffi deja tenir una mulha et ung varlet per factura de dicta conpagnia et per la nuritura de dicta mulha et varlet et per lo guajos cal dict Ruffi deja thirar sobre dicta conpagnia tos los ans scus septanta dos et dicta mulha si deja conprar dels argent de dicta conpagnia.
Item es de pati que lo dict Ruffi puesca far debits sins alha soma de cent scus et non ultra et en chas que si trobessa de plus sia sus lo carch de dict Ruffi et tal debit puesca far en terra como en mar.
Item p. que lo dict Magniffic baron de Buelh a fach una encheta de cent dozenas de jainas quaranta dozenas de falquetas et seisanta de bilhons et dict Magniffic baraon n'aja fach un instrument como de aquel costa pres per M. Michel Champossin not. ambe sen jaumie roreta fa per tisip de la mittan de dicha factura de legnans lo dict Ruffi ambe lo presents pactis et altros contengus en dict instrument et de la quala factura dictas partidas an mes lo pres de so que monta dicta factura et confesson estre paguada per cascun delhos per la mittan et calha factura es et deja estre als profict et dan de dict conpagnia et per trafiguar en aquella per dict Ruffi como es dict dessus.
Item es de pact que en chas que una part ho l'altra anessa a Dieu cal causa Dieus non volha sia lisiti alhs heretiers de tal morent laissar dicta conpagnia fasen debiti conte en satisfaction alha part que restara.
Item es de pati que finit lo tenps sobre dict de dicta conpagnia dict Ruffi sia tengut donar et rason a dict Mons. de Buelh ambe lo prosedor de aquelha.
- 1540-04-21. Protesta de Françes Baral relativa a una certa quantitat de frument messa en masaguins de Villafranca que los séndegues non vòlon esportar.
-
Protesta de Françes Baral relativa a una certa quantitat de froment messa en masaguins de Villafranca que los séndegues non vòlon esportar - 1540-01-09
Expausa lo noble Franses Baral citadin de Nissa al non de mest. Albert Conperano davant los honorables Berthomieu de Illonza, Philip Montolif et Michel de Ormea sentegues del luech de Villafranca como lo dict Conperan ho sia los sieus principals avia naulegat una nau de tonelhs uctanta jn circha de Pichardia cargua de frumens per portar alhas pars de... et passant per las mars de Villafranca et essent sorta dicta nau per lo catieu tenps soy sobre vengus sus dis cals an fach perdre dicta nau et facha den defraiguar en lo luech de Villafranca mil cest. de dict frumens in circha et ellos fas defraigar et messes en massaguins como del present son.
Et primierament Messien Frances volh vendre ho son comes dis frumens en tot ho en partida a qui los voldra conprar et dis senhors sentegues non permeton tal vendoa far ni donon liberta salhir dis frumens fora de dict luech de Villafranca a subdis ducalhs.
Requer et interpella sus dis sentegues vuelhan permetre laysar vendre et salhir dis frumens ho verament los assegurar e pilhar a sa man et pagar a dict mes. Frances ho Conperan el pres de florins quatre per cestier como publiquament si vende et se vendria se permetia salhir altrament en cas de refus dict mes. Frances a non que dessus protesta de omni dan et interesse pogues intervenir et despensa et de agir luech et temps per via de reprelhasso ho altro modo cal li sera permes de drect et de en far querella al superior et de sa resposta ho sensa li estre facha publicha scriptura disen... dict Conperan estar en la citat de Nissa per esta causa ambe son chinol. ... per tos los tors salva indicia taixario sos interesses a quatre scus del sol…
- 1543. Racònte de l'assèdi de Niça per los Francés o los Turcs
-
Assèdi de Niça per los Francés o los Turcs - 1543
… Lo giort 16 d'Aouts accomenseron lus enemich de buon matin a battre la Torre sz Sincaire e lei Barris fin a la Torre dals Jusieus de sorto que y feron grosso breisso d'un costat e d'autre…
… Lo satto comensseron a tirar l'artigliaria a la Torre de Sincaires, ont lo Castel e Citta tres-ben la saluderon…
… s'anet tirar 400 coups a la Pairoliera, ont y ve morir e ferir parels…
… lou mecre 22 d'Aoust e de buon matin han tengut conselh dintre la sacristio de S. Fransé present lo dit Sigr Coronel, lo Signr Andrea de Montfort governator…
… han tengut consegl… que si mandesso Messer Gaspar Cays e Bertin Bojer als inimichs a si poder rendre a patis…
…menat al Castel, appres aver agut tres trats de corda, feron pendus per los pes a un merlet vers la Città…
- 1543. Assèdi de Niça / Bertin Boier
-
Assèdi de Niça - Bertin Boier - 1543-08-07
Yhus. Jou Bertin Boier confesi eser anat en castel, a tres oras de nuec, a trobar Mons. lo bailio e li domandar dentorchas per bastionar a la Parroliera a cauza que los Turs eran deian a la sedi de Nisa, la ont prengut entorchas des e uec, dic entorgas .18., fezan lieuas 44, montan florins des e uec, grosses quatre, dic fl. 18, gr. 4, quals vos deputas los pagares al mestre Joan Malhon, qui talas entorgas a espedit.
Bertin Boier de ma man propia.
- 1545. Niça
-
Niça - 1545
… lo filh menre de Bonifai Clerge
- 1546. Podixa de Joan Malhon
-
Podixa - Joan Malhon
1546
Yh[es]us. Confeci jeu sotasegnat avec resauput del Marin Rogier la soma retroscrita de florins cinquanta tres, dich ff 53, de losquals dir clavari et la citat quiti lo.Jo. Malhon senior appo[teca]ri.
15??
Yh[es]us. La communitat de Nissa deu a mi Jo. Malhon par una bota de vini donada al colonel Mosr de Chatelar saumadas V. a fl. 4. Plus davant que depuesan Otoboni pro appoticari, pringueron de mi comesionat pro mesier Pierre Gralhier en castel lib. 13, onc. 10, sirop violat et lib. ? peintres a gr. 8. Plus, per las medecinas del capitani Frances Bana, fl. 6, gr. 2. Plus, per torchas donadas à Monsr lo baglio, qualas venguet querre mesier Bertin Boer pro bastionar a la Payrolieria, liv. 44, gr.6 - 1546-02-12. Podixa de Jorgina Grimald de Levenç, molher de Joan de Tesieus
-
Podixa de Jorgina Grimald de Levenç, molher de Joan de Tesieus - 1546-02-12
L'an mil e sinc cens e quarante et sieis, e lo dose de fevrier ai agut del quastelan de Levens, et oltro la somo sobre meco la somo de eschus dos, de los quals lo quiti, et sesties doiz de gros blanc.
Georgine de Levens
- 1547-03-08. Accòrdi entre la villa del Puget-Teniers e Antòni Bertrand, estaient de Frejus per la construccion d'un relotge
-
Accòrdi entre la villa de Puget-Teniers e Antòni Bertrand, estaient de Frejus, per la construccion d'un relotge
...quod dictus magister Anthonius Bertrandi sie tengut de fayre a la dicha comunitat ung reloge de pes de dos quintals de ferre tout nou en lo qual y sie la luna et la man que demostre las horas et aquel deya aver perficit et complit fins a Sant Johan Baptista prochanament venent ben et sufficient a dicha de mestre en l'art et autra gent de ben et aquel pausar la hont sera necessari et hont la villa ordenava et aqueldeya gouvernar lo dit mestre Anthoni fins a Sant Miquel que ven a son propi despens excepta el pausar que en lo pausant la villa sie tenguda li far la despensa.
Item que la dicha villa sie tenguda per sa pena et trabailh sive per lo dich presfach donar et expedir al dit Bertrand vingt escus valent G. xlv per quascun scut so es ung ters fins a dimenge que ven et un altre ters perficit lo dich Relogi et l'autre ters a Sant Miquel venent ambe las despensas si degunas sen fazia en non pagant als termes sobre specificas.
- 1547-06-08. Podixa de Steve Calvino e Peire Camós, séndegues de Còntes
-
Podixa de Steve Calvino e Peire Camós, séndegues de Contes
1547, die 8 del mes de jun, Steve Calvino Peiro Camos, sentegues de Contes, confeso de deure donar a Joan Ros de Contes, per un jornaz que hes anat a Niso portar lo present a mesur lo mestre G. B. Ieur Peiro Camo li a faic la presento podiso de man propio.
- 1548. Compte del Puget-Teniers - 1548
-
Compte de Puget-Teniers - 1548
Despensas
Item, quant anem lieurar la rieva del vin a Johan de Peyrina, si baylet a Boti grosses treze et ald. Johan de Peyrina aguet un escut et un teston en fazent los enquantz, et tout aquo que se despendet de sobreinquantz monto - 1554-03-18. Letra de Villari a mons. Jo. de Berra. Luceram
-
Letra de Villari a mons. Jo. de Berra. Luceram
Monsr de Berra, apres mas humblas recommandations, l'altre jort, fegui resposta a V. S. d'una letra mandada a mon mesier en son absentia, et, essent ieu retornat de montagna, en ai devisat ambe dict mon mesier, qual e ieu non poden mancar ad ogni servisi de V. S., e perchz per mestre Antoni mi es stat dich de part de V. S. de ellegir lo jort qual si deven trobar per fer l'asert, en ai parlat ambe monsegne, loqual e ieu sem restas, venent los jors sanctz, si trobar incontinent lo permier jort pares festas, e ansins ieu m'en anant a Nissa, non falhirai tornar montar e nos trobar ensemble, che sera la fin, apres haver pregat Dieu vos done en sanitat vida longa, ensemble a madama de Berra e a Me Clemans, als quales humblament mi recommandi, ho che aussi fa dict mon mesier, ma dona e vostra filhola. De Luceram, lo 18 de mars 1554.
D. V. S.
affectionanat filhol et servitor
Villarii. - 1554-06-02/09. Letras del prior Castell a Loison Jauve. Còntes
-
Letra (1) del prior Castell a Loison Jauve
Monsier lo Sentegue, apres mi estre homblament recommandat a la vostra bona grasia et a tos de l'ostal, vos avisi ai perdut aquesto matin lo miglior amic que aguesa en aquesto monde, de que en suc ben alegre: Malopera s'en es anat; ai esperansa en Dieu, mas causas auran fin em ben; al present j[ort] non sabria que altre vos escrieure, saltin que atendas a vieure alegrament. Vos ai mandat tantas voltas vos pengueses tanta pena de anar tastar del nostre vin et non aves faht conte et m'en avisar si beuren ben vo mal; mi avisares si lo fhil si porta ben; fares ma recomenda a vostre fraire Piron, a monsier lo baile et a tos los amis: que sera la fin. Dieu vos conserve en sa santa grasia.
A Nissa, lo 2 de jun 1554
- 1555-09-15. Memòri presentat per Francès Capell als séndegues de Niça
-
Memòri presentat per Francès Capell als séndegues de Niça - 15 de setembre del 1555
Jo Frances Capel, tant humblament che faire podi, supplichi als segnors sendegues e als segnors del venerable conselh, como li ha a Lempea un aiga, la qualla aiga ven de lous molins conducha per M. Frances Pavia en lo terren de la comunità, depuis calant en los nais, de que la plus granda part de estos nais son en las mieus terras, et al present lo dich M. Frances Pavia vol abaissar lo terren de la comunetat per far que ditas aigas non vagon en los dichs nais, que seria grant doumage alla comunitat, pregant los segnors del conselh que li plaisa de mi donar la licentia que ieu puesco condurre detta aiga per lo terren de la comunitat, en lous dichs nais, per lo ben de la communitat et de lous dichs nais. Et ieu sobre dich, ambe la ajuda del Segnor, vorria faire ung molin e altres edifficis sotta del nai en la nostras terras, si si porria faire, que seria lo ben comun de touta la communitat; e ieu Frances Capel sobredich porria recompensar dicta nostra communitat, li doni lo us de najar e estendre lins e canebes en quatre possessions que hai a Lempea, confrontans tout a l'entour des dits nais et terra de nostra comunitat.
Ren mi apparisa contra M. Frances Pavia, lo qual vol abaissar dit terren de la comunitat et destournar et moure dicha aiga que non vaga en los dichs nais, que seria grant daumage de totta la comunitat, como es notori, a les supplicant, als dits segnors del venerable conselh, que li plaisa de lo cometre a qui li plaisera, et mi perdonar se ieu sobre dich haguessa dich causas contra las vostras segnorias tenir als expositions, ieu Frances Capel expausi et suppliqui als segnors del venerable conselh, vist la visitattion per los segnors sendegues et segnors arbitris et parels citadins autres, en lo luec de Lempea, per la conservation des nais, que la plus part son en las mieuas terras, como lous dits segnors sendegues han vist sus lo luec, per scripturas antiquas et modernas, coma li hai quatre possessions, tant en aiga coma en terra,, en lo dich luec de Lempea, et qie ieu sobre dich doni lo us de najar et estendre en dictas quatre possessions, en aquella sorta coma dimenegue anen expausar et supplicar al venerable conselh, pregant et supplicant, per lo ben comun de tous en general, che plaisa als dits segnors del venerable conselh de mi donar licentia de metre l'aiga et mantenir, que ven des molins en los nais per lo terren de la cominitat, et far comandar a Mr Frances Pavia, que non deva plus abaissar ni toquar en lo valat que ha fach en lo terren de ditta comunita, car el non manca de lo cavar de bada, los segnors sendegues li han annuciat novum opus et el si vol farlo reo contra nostra comunitat.
Qui quidem domini Sindici et Consiliarii, habita per eos consideratione ad ipsa exposita etc., licentiam dederunt sub his verbis.
Donan licentia al dit messier Frances Capel de pigliar toutas las aigas que tombont en lo terren de la Comunita, qual es a Lempea, so es del molin de Pavia en bas, et dictas aigas condurre alla volta del nai, ont si solon najar tous lins et canebes et alla volta della graveta, ont li semblera, et li donar salhida, li anant o venent, ont li semblara; ambe pati e condition que non puesca plus attoca las aigas que sonr al present.
Secondament, que deva far dict Capel, a son despens, ung pontin de legna o ambe peiras, sobre lo qual las gens et bestias puescan passar sobre lo valat, per anar en la grava de Lempea et aquello intretenent sempre mais, et non lo intretenent, que si puesca rompre l'aiga de fach, sensa incors de pena.
Tertio, que lo dict messier Frances non puesca occupar lo terren de la comunita, et, reservat lo valat, farli atto degun en dict terren pregiudiciable; qual valat sera de larg de sos pols.
Item, que degun non aia de baissar dictas aigas en dict terren de la comunita, oltre la voluntat de dict Capel, ni si accostar de las roquas de levant en la grava per li far valat degun, per destornar las aigas de cent et cinquanta passas de larc.
Item, que sia licit als citadins et habitans de najar lins et canebes en dicts nais perpetualment, et aquelos estendre en las terras de dict Capel sensa alcun impediment ni prohibition alcuna, reservada a dict Capel et los ieus, en dictas sieuas terras, una cartairada intiera de terra per far ung pauc ortet; et que dit Capel, et lous sieus, haian da donar et laissar en dicts nais d'aiga a sufficentia per najar los lins et canebes des citadins er habitans.
Et sub premissis pactis, conditionibus et reservationibus, etc.
- 1562. Opera nova d'arismethica intitulada Cisterna fulcronica: novellament compausada… / Joan Francés Fulcònis (version originala)
-
Opera nova d'arismethica
intitulada cisterna fulcronica novellament compausada,
Et de plusors excellens Arismethicians en partida
extrachia, e à ung compendi redigida, alla entendre
facillissima, ambe generosas e abreviados reglas e
de familiars exemples illustrada, grandament
necessaria per proffit, e utilitat de
gieoynas gens, et altras que desiran
negotiar en mercantiasStampada de l'an de
nostre SeignorA Lyon
Par Tomas Bertheau
1562 - 1564-04-16. Registre dels batismes de la catedrala Santa Reparada de Niça
-
Registre de la catedrala Santa Reparada de Niça - 6 d'abril de 1564
1564 die 16 aprillis ses bateiat l'enfant de glaudio rainart lo pairin es Frances Teiseire la marina Peirina teiseire.
- 1569. Podixa de Nicolau Chaon - Còntes
-
Podixa de Nicolau Chaon - Contes 1569
Io sotasignat confessi aver agut de la cominitat di Contes, per man de mesurs lo sentegues Loys Jaume et Gorgin Giraur present mes.… sindici e mosur lo bayli di Gaspar Jame e Me Ant. Laurins de Luseran, escus trenta un, die ∇ 31, di groses sinquanta dos per escut; e perque es veritat li ay fach la presenta podisa, e aysoot en deminission de mager soma, e aysot ora las autras partidas, coma costa per podisas. Facha lo jorn 15 de genier 1569.
Io Nicolau Chaon, mani propria.
- 1579/1594. Registre paroquial - L'Escarèna
-
Registre paroquial
IHS MARIA
Sensegon tos los bategias
Mariages et mortalages fas
despuei sue intrat prieu
soes de lam 1579 lo
29 de 9breDe la tengudo del Reverent
Henric Peiran Prieu del pnt
Luec de Lescareno
Enricus Pejrani Prior
Parrochialis Loci ScareneAnn. 1579
Deleuse vicarius pptuus
17801584. lo 21 de mars es estado bategiado mariolo verano figlio de honorat lo pairin philip nitart la mairino mariolo sa mogler.
1587 lo 21 de julet es estat sebelit agostin palanqua di Saviglian lo qualo conduion en galero et es vengut mort loqual lan soterat en lo sementeri de la presento gleiso de lescareno.
1589. lo 5 9bre es estat selebrat un matrimoni tra Cequin blanc e mariolo de Contes apres haver fa le penitentio publico como ero estat ordenat per Monsgr lo vicari. Sies prosedi al matrimoni alla presentia de Joan Blanc antoron faraut cordier et mestre Mardo Calvin de Contes testimonis.
...
- 1579. Rendas del'abadia de Sant Ponç
-
Rendas del'abadia de Sant Ponç
Ieu Peire Martel, priol claustral de Sant Pons e monge perfet, hai fach la presenta parsela dells mieus servisses de nostra dama de Virimanda, annessa del priolat claustral de Sant Pons, 1579, die 21 de hotobre, de ma man proprio.
- 1580?. Letra adreçada al Senhor de Berra per un cert Villari, lo sieu filhòl - Còntes
-
Letra adreçada al Senhor de Berra per un cert Villari, lo sieu filhòl - Contes
Monsr de Bera, apres mas humblas recommandations, l'altre jort, fegui resposta a V. S. d'una letra mandada a mon mesier zn son absentia,…
- 1584. Podixa de Francesca Pastorelli per una maison
-
Podixa de Francesca Pastorelli per una maison
Ieu sotto segnat, procurador de la sigra Francesca Pasturelli, confessi aver agut de M. Pietro Villari, de uno siu cassa posta in l'estrado de Barrilario, que fo un florin hogni an alla festo de San Michel, de que lo quiti de l'an passat. Die 30 genaro 1584. Jeu Battista Roggiero procurador dito.
- 1585. Libro del sindicato de Anterone Camos - Còntes
-
Libro del sindicato de Anterone Camos … 1585
Primo, il riceputto
Primo havemo ressauput da Me Berth…o Camos per d'effici nou che li havemo arrendatto per ung ann, comensat a Tossans proxime venent …Item, havemo ressauput de Mathieu Travagi, per los bans che li havemo arrendat per ung am, che comenssa al permier de aost proxime passat, e finisse lo deriier de giullet che ven, vz ff. 39.
Item, havemo ressauput per los liechs che havemo vendut tiras dallos autres sentegues Batta Penchenat et Honorat Sendier la[s] sommas sequentes:
Primo, dal magister fraire Miranda, per ung matallas et ung travesier,
Plus dal dit fraire Peire, per una cuberta,
… - 1587. Regla dals penitents de Sant Laurenç de Var
-
Regla dals penitents de Sant Laurenç de Var
En memorio et honnour de la pacion de nostre signour Jesus christ a l'honour et glorio de la beatissimo viergo Mario maire de Dieu et de touto la court selestiale, Amen.
…
Aquestous son lous capitous contitutions et ordounansos das fraires penitens et compagnie das desseplinens en la vilo de st Laurens et capelo de st Anthoni, lousquaus fans disciplino en memorio et reverentio de la passion de Jesus christ.
…
- 1598. Libro del scindicato di Piero Anth. Penchienato et Michel Verano, de l'ano 1598" - Còntes
-
Libro del scindicato di Piero Anth. Penchienato et Michel Verano, de l'ano 1598 - Contes
Lo resauput per lo clavari Bellomairon Repaire foci.
Et primo, per l'aiguo de la fount de la plasso, s'es arrendado ha Honorat Camos, guobo, del fu Anthoni,
Item, s'es arrendat lo edificii nou della puado a Loïson Jacobi, per uno anado,
…
Lo pagat de dicta hanado del clavariat de Berthomairo Repairo foci.
…
Item, plus, per le spezo de Nicolau Jaume che hero hanat a Nizza, et li havem mandat uno ketro per Me Sleve Millo, de Coaraza che anavo a Nizza per la causo de los dos millio seus [che] nos deando la citat, e l'an stat a Nizza, ambe lo dit Milionis, dos giors; per le spezo, lo 18 de aost 1598.
- 15--. Cançon còntra los cavaliers de Malta: Bellas de Niça...
- 1506/1535. Libre de razon de Jòrgi Senhoret
- 1508-03-22. Podixa de cargament (Traspòrt de merç a las Islas Canarias)
- 1508-04-06. Testament de Simon de B.
- 1516-1567. Recort e memoria / Joan Badat
- 1517. Nòta sobre lo luèc dich Moneguet
- 1517. Nòta sobre lo luèc dich Moneguet
- 1533-06-04. Fragment de podixa - Sant Martin de Lantòsca
- 1536. Compte del Puget de Teniers - 1536
- 1536-1546 Vocabolario della lingua provenzale / Lodhoïc Onorat Drago (Luigi Onorato Drago)
- 1537. Letra de Leonard Gallean dels Sénhers de Castell-nòu a son fraire Bertomieu a Eza
- 1538. Documents de "Niça sota lo sègle 1er de la dominacion dals princes de Savòia"
- 1538-03-10. Instruccion del duc de Savòia per l'arribada a Niça del papa, de l'emperador e del rei de França
- 1540-01-09. Acte de companhia entre Renat de Grimald, baron de de Buelh e Onorat Rufi de Niça, per lo comerci de lenha
- 1540-04-21. Protesta de Françes Baral relativa a una certa quantitat de frument messa en masaguins de Villafranca que los séndegues non vòlon esportar.
- 1543. Racònte de l'assèdi de Niça per los Francés o los Turcs
- 1543. Assèdi de Niça / Bertin Boier
- 1545. Niça
- 1546. Podixa de Joan Malhon
- 1546-02-12. Podixa de Jorgina Grimald de Levenç, molher de Joan de Tesieus
- 1547-03-08. Accòrdi entre la villa del Puget-Teniers e Antòni Bertrand, estaient de Frejus per la construccion d'un relotge
- 1547-06-08. Podixa de Steve Calvino e Peire Camós, séndegues de Còntes
- 1548. Compte del Puget-Teniers - 1548
- 1554-03-18. Letra de Villari a mons. Jo. de Berra. Luceram
- 1554-06-02/09. Letras del prior Castell a Loison Jauve. Còntes
- 1555-09-15. Memòri presentat per Francès Capell als séndegues de Niça
- 1562. Opera nova d'arismethica intitulada Cisterna fulcronica: novellament compausada… / Joan Francés Fulcònis (version originala)
- 1564-04-16. Registre dels batismes de la catedrala Santa Reparada de Niça
- 1569. Podixa de Nicolau Chaon - Còntes
- 1579/1594. Registre paroquial - L'Escarèna
- 1579. Rendas del'abadia de Sant Ponç
- 1580?. Letra adreçada al Senhor de Berra per un cert Villari, lo sieu filhòl - Còntes
- 1584. Podixa de Francesca Pastorelli per una maison
- 1585. Libro del sindicato de Anterone Camos - Còntes
- 1587. Regla dals penitents de Sant Laurenç de Var
- 1598. Libro del scindicato di Piero Anth. Penchienato et Michel Verano, de l'ano 1598" - Còntes