Escrituras niçardas

Segle ⅩⅤ
1400. Remostranças al duc de Savòia per los oficiers del duc d'Anjau

Remostranças al duc de Savòia per los oficiers del duc d'Anjau

Apres que la treguas foron fachas entre lo rey e monseignor de Savoya, segon si las causas que sont deffalhadas.

Era de pacti entre les dichas partidas que degon lieuc que fus indeferent, no si pogues conquistar per monseignor de Savoya et si poguissant conquistar per lo rey Loys e daguessan.

Les luogos que eran indeferens, que presentement se son aquestas

Premierement Alos
Antraunes
Castelnou
Saint Martinet
Villanova
Sausor
Rigaut
Lo Puget
Lo Villar
Massoyns
Malausena
Tornafort
Los Croxs
Cigala

E aquestes liouxs souscripts, lo dich monsignor de Savoya oucupa contra los capitols de la tregas, e los louges soubredis podont montar de renda MCVc florens ho environ salv los fogages et secors que lo rey en agra agut se fussan agus de sa obediancia.

Item, messir Balthasar et son frayre anneron penre lo luac de la Napola apres las treguas e menet tos los homes e encar grant colp d'enfans mascles e los annet redure à Nisse, aqui las mes a finansa en qu'era Guillien de Villanova et Ponset son frayre, e aqui pagueront leur finansa, e tout so era contra los capitouls de las tregas, que degun non devia receptar l'enemic l'on de l'autre, ainsi con si contient en lo diz capitols.

Item, lo dich messir Baltasar a preys apreis diversas fustas en lo pais de Proense, ambe duas galeyas que meneva e tout ayso reduyt à Nissa e aqui se feron las finansas e se pagueron el seigniour de Bueil, con senescal qu'el era per lo dich monseignour de Savoya, lo reduich amon el castel.

Item, vita de Bloys si pres lo luac de Torenc e apres que lo a pres el si volt alegrar e juguer si fus en les tregues et apres tot ayso el fes penre en Proensa diversas bons homes, de que fom estemable lo damage que en desvent al pais e la maiour pert de son temps estava à Nissa e aqui reduysia la maiour part de sas pilhas.

Item, lo dich Vita a corregut publicamens en diverses lougs obediens al rey Loys e les pilhas a reduchas a Nissa en la terra que occupa lo dich monseignour de Savoya.

Item, lo Bort de Bertusan, Janin lo Franseis, Hugonin de Marinayna, an diverses autres capitaynes combateron Peyrolas del Seigner de Foas, en que es notory que y at plus cent albarestreis de Nissa et des autres luoxs environ, er de qui partiron et vengron sen en un luac que si apella Guartz obedient al rey, aquel preseron et lo cremeron tout.

E d'aqui vengron a Cosa longa, luac obedient al rey e combatiront lo donion et cremeron tota la villa et d'aqui se reduysiron en un luac que s'apella Cigala e aqui preseon refrescament et laissaront la gent en la garda.

Item, d'aqui se partiront et vengront al Puget de Theniar e aqui bet et manget qui li plat e d'aqui en fora s'en anneront à la Croix e aqui combateron entro a tant lo presont e dals homs n'agueron confort ne aiuda si non de la terra de monseignour de Savoya, e apres que l'agueron preisa el anneron en las mans del seigniour de Bualh o de son frayre; et tout ayso era contra los capitols de las tregas.

Item, Guilhen Guersias e le capitains de sobre nomas totas quantas pilhas que feron en Proensa, que son instimable del Muay en fora, reduyseron en Nissa en la terra del conte de Savoya; mossen George senescal de Proensa mandet lo seignour de Cuers a Nissa per protestar de las peynas que si contenian en las treguas et coventet que y annes per mar, car per terra non podia, e fes les protestacions que devia devant gentis homes per escriptura et puis s'en tornat.

Item, apres aquestas causes son partis diverses brigans de la terra de monseignour de Savoya et d'autras gens e s'en son vengus en un luac que si apella Vauclosa, an la presa per scala; la maiour part era de la terra que ocupa monseignour de Savoya.

Item, apres si son amassadas gens de la partida de monseignour de Savoya, so es assaber de la val de Mons, de la val de Saint Estevent et diverses autres lauxs e en apres lo luac de Colmars e abotinent lo et destruch lo una vegada.

Item, Loys de Lentenay capitain du Puget per las tregas non si es laissat que el non aya corregut en lo en lo luac d'Entrevaux, del Puget en fora, e pres bestial e reduch lo al Puget e si al en diverses autres luaxs.

Item, Johan de Digon capitan de Rigaut a fach corre gent dapé à Guillelme e aqui penre bestial e far lo redure a Rigaut e aqui far en son plaisir.

Toutes aquestas causas si proeran per souffisiens testimonis. Diverses aures causas y a que non recorden, que son grandes e ponderoses.

1403 Registre dels comptes del clavaire de la comunautat del Barn

Registre dels comptes del clavaire de la comunautat del Barn

... per trayre arenas ...
... per las peyras que devian adure al barys ...
... a lo murador sobre lo fach del bari ...
... per tres jors que anat al forn per la villa, per alcuna hobra que feron en lo forn en redier ...
... per l'obra de la gleya ...
... per los teules ...
... per l'ostal que aviam logat per los maistres ...
... lo jorn de sant Thome avem canat lo barri en loqual a agut canas cayretas LXXXXI ...
... pausar los fayses que aduyes la villa en la resclausa, alcuna hobra que fes en la resclausa, car pausat lo ferre en lo sublier...
... per una nisanha de lobons que an pres ...
... per una aussada de lobons ...
... per un lop que a pres ...
... per l'encant del dozen ...
... per la quistat de San Miquel ...
... audidor ...
... als regardadors que an regardat lo vin del bayle ...
... percurador ...

1407. Podixa de crezença d'Ugon Cais

Podixa de crezença / Ugon Cais (1407)

Jeu Hugon Cays confessi d’aver agut e receuput de meystre Peyre Milo notari florenos cent e .xvij. e miec en deminucio de son deute, de que yeu ay escris aquesta podisa de ma man propria.

1412-08-28. Letra de Laurenç de Berra, senhor de Gileta, al Vice-Governador

Letra de Laurenç de Berra, senhor de Gileta, al Vice-Governador

Lo 28 d'agost del 1412.

A monsegnior le juge maiour et lieutenant de gouvernour

Magnific et mon tres hon. segnior; yeu me recomandi a vous tant humblement que yeu peust. Receu a vostras letteras a mi per Monnet Gonnel del Vilar mandadas en ainsi com vous ay scripch atra vetz per czo, quar non puast aver lo juge, ni lo clavari non vous puast mandar las informacions que vous parlay que yeu vous mande. Car elos non sont el Puget; mas vengut que sien, yeu les vous mandarey.
...

Vostre humil servidour. Le Segnior de Gileta.

1420-11-16. Podixa de Loís de Grimald de Buelh per la sieu pension

Podixa de Loís de Grimald de Buelh per la sieu pension - 1420-11-16

Sapian tous cels que aquesta present letra veyran ni legeran, que yeu Lois de Grimaud, sengnor de Lauries, confessi d'aver agut e receuput del noble Jacomet de la Fontayna, recevedor en Proenssa per mon sengnor de Savoya, florins d'aur de reyna tres cens, e so per la man del noble Vito de Marcoant, los quals preni cascun an en la gabella de la sal de Nissa, e aquo per la pagua de j an, feni du mes d'aost, l'an mil e quatre cens e vint. De los quals .ccc. fl. lo quiti, e per mays de fermesa ay fayt scriure aquesta podixa a Honorat Figuiera e sagelada de mon sagel segnat de mas proprias armas, e sota scrita de ma man propria, en l'an que om conta mil e quatre cens e vint, lo xvj jorn de novembre.

Ita est Ludovicus de Grimaldis

1427-01-10. Podixa de Pèire Grimald de Buelh per la sieu pension

Podixa de Pèire Grimald de Buelh per la sieu pension - 1427-01-10

Sapian tous aquels que aquesta present letra veyran o ligeran que yeu Peyre de Bulh, chivalier, confessi d'aver agut e receuput del noble Jacomet de la Fontayna recevedor de mon segnor de Savoya, per las mans del noble home Peyre de Sant Nazar, governador de la gabella de Nissa cent florins de reyna per ma pension asignada sobre la gabella de Nissa, e aquo per l'an mil e quatre cens e vint e set, fenis del mes de febrier; e dels sus dis .c. fl. yeu quiti mon sengnor de Savoya e son recevedor, e lo sus dit Peyre de Sant Nazar governador de la dita gabella; e par mays de fermesa ay fayt scriure aquesta podixa a Honorat Figuiera, compayre mieu, e sagelar de mon nixet, segnat de mas proprias armas. Scrita a Nissa, l'an que om conta mil e quatre cens e vint e set, lo x jorn de janoyer.

1430-04-28. Letra de Joan de Buelh e de son fraire senhor de la val de Massoins als séndegues de Niça

Letra de Joan de Buelh e de son fraire senhor de la val de Massoins als séndegues de Niça - 1430-04-28

Honorables e trasque cars amicx tant coma frayres, yeu mi recomandi a vos de tres bon cuer, e playsa vos asaber que mon frayre lo senhor de la vall de Massoyins e mi avem ausit e sauput de la determinacion e conclusion que vos els autres d'aquest payis de part desa de monsenhor de Savoya, aves pres e fayt en lo conselh generalh que s'es tengut a Nisa per toy lo payis; per que, non obstant la afleccion d'aquest pestellencia, que es aguda e es ancora per tot aquest payis, els autres chargiis, que hii son, mon dit frayre e mi avem agut e avem, sal vostra bona gracia e de tosz los autres que hii son istasz al dit conselh del payis que hii aias pres aytal conclusion, car nos sembla a tosz .ij. que non sera plasent ni agradable a monsenhor de Savoya ni per lo melhor de tot lo payis e grant despensa sen profiayit, e car mondit frayre e mi enformasz que vos els autres del payis nos aves donat lo chargie a mon susdit frayre e a mi, car nos mandem tantost an pleniera poysansa un nostre al dit conselh per que vos playsa asaber que des lo premier colp fosem d'entencion de segre la ordenansa de vos de tot l'autre payis, pensant nos que ela fos autra, en maniara que fos lo bon plaser de monsenhor de Savoya e possibla al payis, e en aysins es estada e es nostra entencio e o mandez a Figuiara mon susdit frayre e mi per nostras letras, mas non vos esmeravilhes, ni vos nils autres que son istas al dit conselh si mon dit frayre ni mi non avem tantost volgut dire ni parlar des premieras nostra entencion, car autra vesz nos aves donat a donas lo chargie que nos em aquellos que rompen lo col d'aquestos fasz a vos e als autres del payis; de la qual causa, sal vostra bona gracia, em ben esmeravilhas. Car vos deves pensar que si tals causas podian passar sen desplaser de monsenhor de Savoya, que nos e nostra terra nos ensufreram ben e n'agram mestiar per los chargis que an nostres homes de tals fasz e de nos e de nostras rendas; per que si vos sembles bon, mondit frayre e mi nos eram esmaginasz que si vis e preses alcun bon chamin ambe monsire lo governador e anbel recebedor, e maniara que vos plasent a monsenhor de Savoya e possible al pais, car sembla que nos que l'enbaysada que deu anar a monsenhor de Savoya non sera agradabla e que per aventura portara pauc de fruc e sera grant chargie al payis e despens, per [que] mondit frayre e mi mandam Honorat Lionsz, bayle de la Torreta, servidor nostre, portador d'esta present letra ves monsire lo gouvernador e ver lo recebedor e ver vos, per lur en [dire] e a vos nostre avis, que vos playsa sus so avisar la mehor e creyre eu, de nostra part e per ell vos playsa de mandar vostre bon avis. Auta chosa non vos scrivi, mas [si] ren vos play que yeu puasca far, yeu o faray de bon cuer. Dieu vos ayit en sa bona garda e vos don bona via longua. Scricha a Cuebri, lo jorn xxviij d'abril.

Lo senhor de la baronia de
Buelh, tot vostre.

[Al revers] A mons honorables e trasque cars amicx los cendegues e conselh dels .viij. de la ciptas de Niza e tant cant frayres miens sien dadas.

1433-02-20. Reglament de la venda de peis. Tolon

Reglament de la venda de peis. Tolon [1433-02-20]

  1. Videlicet, primo, rascassas grossas e menudas, ubladas, suverels, roquies grosses, mostelas e peysses de semblant moyson que ayssi non serian nommas, sardinas, gobis, salpas, fullas rajadas e autres peysses bestinals que en aquest scrich non serian nomas, a .ij. denias la lb.
  2. Item, filasses, morenas, toutenons, sapias, scombres, palamidas, mujols, calugas, auradas, auriols e canteras, serrans, percas.
  3. Item, roges sive mols, cappellans, pagels, revels, dentes, planas, truejas, lichas, emperados, a .iiij. d. la lb.
  4. Item lo ton, a .vj. d. la lb.
  5. Item, greces blans grosses, a .iiij. per .j. d.
  6. Item, greces bruns, grosses et mejans, gerlas, que sian de semblant moyson, a .vj. per .j. d.
  7. Item, bogas de nombre, a .ij. per .j. d.
  8. Item, bogas mejanas, .iiij. per .j. d.
  9. Item, gavarrons, a d. .ij. la lb.
  10. Item, de tos los autres peysses que ayssi no son nommas ni expressas retenon la taxa faedoyra als suscrichs Algias Senhier et Jaume Marin, maellier, dels quals peysses avordenon taxa dos.
  11. Empero aquesta taxa s'entenda durant lo temps de la carema, et en aysso non son compres los forestias comprados, mas sin en libertat als vendedors ad aytals vendre a llur plaser.
  12. Item, l'entendement es que tot peys menut, lonc vo ample, de qualque condicio que sia, si venda a .iij. d. la lb.
1438-07-22. Mandament del vice-governador de Niça per la venda des bens confiscats als rebels

Mandament del vici-governador de Niça per la venda dels bens confiscats als rebels - 1438-07-22

Mandament es de part monsenhor de Savoya et de son lieuten. de governador.

Que tota persona que volra comprar o assensar des bens confiscas a mondit senhor de Savoya per ucasion de las cedicions et rebellions fachas en aquesta citat, los deya comprar et assensar et fayre los se deslieurar per maistre Laurens Auda commissary a so desputat per mondit senhor de Savoya. Et que tota persona que tendra d'aquellos dichs bens, a sensa o autrament, deya venir pagar las dichas sensas et consignar aquellos dis bens et recognoisser, si ly son esta donas en garda o comanda, en las mans del dich commissary et non sen empachar d'aquesta hora en avant en alcuna maniera sens licencia del dich commissary. Et qui sen sera empachat des lo xxj jort de juillet ier a nuech passat ly en dey venir far rason, sot la pena de cent mais d'argent et d'esser reputat per furt, et ad aquellos qui pretendon d'aver drech en aquellos dichs bens de lo perdre sens alcuna remission. Et so, de cy a dyluns per tot lo jort.

1442-01-17. Convencion matrimoniala entre Reforçat de Castellana-Salernas e Margarida de Grimald de Buèlh-Levenç

Convencion matrimoniala entre Reforciat de Castellana-Salernas e Margarida de Grimald de Buèlh-Levenç

Lo 20 de febrier del 1442.
In nomine domini nostri Jhesu Christi, amen. Anno a natitivitate domini millesimo quadringentisimo quadragesimo secundo, indictione quinta cum anno sumpta, die vicesima mensis februarii, universis notum sit, quod cum tractatum fuerit de matrimonio contrahendo inter nobilem Reforciatum de Castellana, filium magnifici militis domini Guilhelmi de Castellana domini de Salernes ex una, ac nobilem dimicellam Margaritam filiam magnifici militis domini Petri de Grimaldis domini Levencii, ex altera, partibus; hinc est quod dicte partes volentes, Deo duce, dictum matrimonium perficere et complere, in mei notarii et testium infrascriptorum presentia, predictus nobilis Reforciatus promittit dicte Margarite, ibidem presenti, dictam Margaritam recipere in uxorem et eam in facie sancte matris ecclesie desponsare ... et ita iuravit. Et versavice dicta nobilis Margarita, de consensu et voluntate patris sui ibidem presentis, dictum nobilem Reforciatum recipere ut supra, et ita iuravit. Et pro oneribus dicti matrimonii supportandis, prelibatus magnificus dominus promittit dare et solvere predicto nobili Reforciato, ibidem presenti, pro dote et nomine dotis predicte nobilis Margarite, florenos duo milia pape, prout in memoriali descripto in pede note dicti instrumenti tenoris subsequentis.

Ayso son los patis que si segon, fas entre los magnifics segnors monsen Peyre de Buelh segnor de Levens e monsegnor de Ventayrol representant la persona de monsegnor de Salernas sobre lo fach del mariage contrarie entre lo dich Reforsat et de Margarida filha del davant dic monsegnor de Buelh. Et premierament prometon los dis monsen Peyre et monsegnor de Ventayrol e nom del dich Reforsat lo dich matrimoni complir; ansuch el dict monsen Peyre promet de dar per la verquiera de la dicha Margarida dos mila florins, cascun d'aquellis contas per sous trentados de petis, et otra los dos milia florins dar a la dicha filha, cora si partra de son hostal, una rauba per sa persona, de seda ho de valut, an la forradura que perteng a la dicha rouba. Item una autra rauba de scarlata atresins forrada iusta la rauba. Item una autra rauba de bon drap atresins forrada iuxta lo drap. Item doas centuras d'argent sobre dauradas. Item doas cotas o petitas gonelletas a portar sota las dictas raubas de drap bon, iusta lo bon plazer del dict monsegnor Peyre. Los quals dos milia florins lo davant dich monsegnor Peyre deu pagar per la verquiera de sus dicha per las pagas que si segon. Et premierament, tres ans apres que lo dich monsegnor Peyre sera segnor de la baronia de Buelh, en la qual el deu suseder apres la fin de monsegnor de Buelh, deu pagar en diminution dels dos milia florins, so es asaber quatre cents florins de la valor desus dicha, et pueysa apres l'an venient que sera lo quart an, florins dos cents e in aysins cascun an seguentment cascun an dos cents florins, tro atant que los dichs dos milia florins sien pagas entierament. Et so l'una part e l'autra an promes sus la fe de gentilesa de atender et compler et an fach escrieure per autruy man et de la lur si son sota escrips los davant dichs monsegnor Peyre et monsegnor de Ventayrol per la partissa de sus dicha, en lo dich luec de Levens, l'an que si conta mil et iiijc xlij, lo jorn xvijdeluns de genoyer. Lo qual mariage desus dich devon complir las dicats partidas lo segont demenegue de caresma que ven, en lo dich luec de Levens. Ansuises Alzias d'Aurayzon, segnor de Ventayrol, de ma man propria coma sus escrich...

Actum in castro Levencii, videlicet in camera ipsius domini Petri propesalam. Presentibus ibidem spectabili legum doctore domino Merchurino de Ranzo, cive Vercellarum iudice maiori Nicie,...nobili Alsiario d'Aurazon domino Ventayroli, nobili Honorato Marquesani domino de Turretta, Honorato Lioncii ac Johanne Faraudi notariis de Mosteriis.

Ego enim Honoratus Bonfilii civis Nicie publicus sacra apostolica imperiali et ducali auctoritabus notarius, prescriptum instrumentum a prothocollis quondam nobilis Milani Constantini, dum viveret publici notarii, extaxi, ad requisitionem magnifici domini baronie Bolei, prout manu ipsius nobili Milani notatum inveni vigore precepti mihi facti per magnificum dominum gubernatorem civitatis Nicie penes me pro mei catella remanentis. Et in fide premissorum me subsignavi.

Honoratus Bonfilii

1445. Reglament de la venda de peis. Niça

Reglament de la venda de peis. Niça [1445] In Christi nomine, amen. Die 24 Januarij.

Premierament, licha, tons, palamida, pagels, sargo, lorada, solas, rombos, tautes, nonas, lobasses, mugols, rolas, strelhas grossas, hibladas, a patas sieis la lieura, de camera patas quatre lo carnal

Item, scorpenas grossas, morenas, bugas, merlussa, a patas sinc la lieura, de carema, pata tres de carnal.

Item, sardinas, anploas grossas, gerles, supias, lermias, tanudas ho auriols, a patas quatre la lieura, de carema, patas tres de carnal

Item, amendollas, guavarrons, borbolhelhas, amploetas, sacs de auriols petits he semblans peis menut, patas tres, de carema, et patas dos de carnal.

Item, rengardas, colonps, nizolas, agulhas, besuguos et ogni peis bestinal, a pata tres, de carema, patas dos de carnal

Item, tot pescador sia atengut tot lo peis que pilhona o farar pilhar, lo far adurre a la chapa, he que fora de la chapa non n'aia ja [a] vendrea deguna persona, de que condition que sia, sotta la pena de confiscation de lo peis et ung florin per cascuna vegada, aplicat [lo ters] al fisc, lo ters a l'acusant et lo ters als regardadors et trobant los regardadors dys pescadors en falha, que los deiam punir juxta las ordenansas et capitols.

Item, es notifficat et comandat a dis pescadors que deiam observar dictas ordenansas oltra las penas soubredichas, sota la pena de esser privat de ogni offici de la comunitat he de non poder mais pescar en la jurisdiction de Monsegnor, he que los mestres sive patrons de los engiens siam attengus per los servitors et vendedors del peis ho aquels que contra seram a dichas ordenansas.

Item, que degun citadin, de que condition que sia, non deia ni ange preguar ni intresedir per aquels que aura[n] contrafach de ... encorregut soubredicha pena, a la pena de des ducas per cascuna vegada que prengueriam ho requerriam per ellos.

Item, es comandat ad ogni persona, de que condiction que sia, que non deia comprar deguna sorta de peis fora de la chapa a plus de lo pes soubrecich, sota la pena de ung florin per cascun et per ogni vegada, aplicada como desoubre es dich.

Item, que degun pescador sive patron non deia ni auge portar degun peis intre la terra ni a ostes ni a som ostal qui non l'aura portat a la chapa, ho aver licentia des regardadors, sota la pena sobredicha.

Item, es notifficat a tot forestier que vorra venir vendre peis, de que sorta que sia, a la chapa la posca vendre a dict pres soubredich, quomo los citadins, et non observant correran la pena soubredicha

1450? Remèdis populars Impastre contra las croas et humors freyas

Impastre contra las croas et humors freyas

Et primo usera de aquest impastre p. 8 jours passat los 8 jours pilhera de aquest onguent blanc et mi metra vunt vorra se fassa cap et tant punt vorra car infra 24 horas fara cap.

Et se lo malado se fachessa leveres longuent blanc et li torneres del primier.

Facha la bolfigua se dubrira et duberta la plagua se le aguesse ren de carninas le metres de la polvera.

Fares una pessa quant vores metre la polvera ambe ung petit pertus et dintre lo pertus del patient metres la polvera.

Et quant non le aura plus carninas ni blancure continueres lo premier unguent negre.

Non fassant lo unguent blanc ben opperation la premiera fes infra 24 horas tornas len un deman et facha la bolfigua metes lempastre negre.

Quant vorres metre lenguent blanc metes pues lempastre negre aso que tengua mietz.

Lo patient de mes en mes pilhera una drama de 4 de turbi de matin lo vern milhor que lestieu.

La polvera blanca en metres tant que dom Curador deurilha se lo pot comportar 4 o 5 horas et se le fessa mal pilhas una clara dou et dolli rossat et metes sobre adolsir.

1450? Remèdis populars Recetta per guarir la peyra et gravella

Recetta per guarir la peyra et gravella

Quant lo amorier rogie comensa a bottonar, piglar de aquellos botons et los metre dintre un pignaton de terra et los far torrar al forn et torras serean sen fara de podra et se metta della ditta podra lo pes de un escut et se metra dintre de vin blanc, mettent lo en un veyre et en un altre per tres fes a so que sia ven mesclat. Et lo pacient lo beura de matin en dejun et piglat se desportra doas horas davant mangiar ne beure. Et de tot temp lo mallade lo pot beure. Et quant non en patisessa ancoras della gravella o peyra mes dotessa de patir de tal mal, en pot piglir (sic) doas o tres voltas lun de 15 giorns d'entreval d'una volta o l'altra.

Ancoras una altra recette per far rompre la peyra piglar de simias et las far desequar al forn en far podra et la pigliar.

1450? Remèdis populars Una altra [receta] per l'etissara

Una altra [recetta] per l'etissara

Piglar los qu'es dintre di tautes qual es blanc far lo desequar quatre o 6 jorns et pues lo polverisar ben.

1458. Letra de Simossa als séndegues de Cànoas

Carta de Simossa als séndegues de Cànoas

Honorables e cars fraires, ieu mi recomandi a vos. Plassa vos a saber que al jorn de anquay que es dimenge, sus l'ora tardo, m'es vengut hun mieu amic, e si m'a dich que venia de Villafranco et que era stat desus la galeya de Villamarin per parlar ambe Bertomieu, segon que aquest amic mieu m'a dich, ha dich que Villamarin avia deliberat divendres pasat al vespre de venir a Canoas per far dan, mais, per rason de .v. naus lo cal (sic) lo dich Villamarin a pres que son d'Espanhols, e y a de bonas raubas las cals tenon que son de Jenoeses, el a sesat de anar; per que, encontenent que ay ausit la novelas, ieu suy anat trobar M. Johan Bacon, lo cal era aysit, lo cal vos mandi spressament per vos avisar, e vos plassa di li dar G. iiij, los cals li ay promes, per que sias ben avisat en tot, nostant que aquestas galeyas son mal armadas, que non gitaran jamais plus de .ij. homes en terra, car cascun y es per forssa la pluspart, e dubiti que a partir d'aisit lo primier camin que faron las galetas non vengan a Canoas vo a Sant Rafel. Non autra. Nostre senhor Dieus sia gardo de vos.

A Nissa, a XV de may
Lo tot vostre amic
Gm Simossa
Als nobles homes los sendegues de Canoas

1463. Memorial de Còntes

Contes - 1463

… lo qual luech dista del dit canton canas 63[?]…

1471-12-05. Pretz-fach del retaule de Nòstra Dòmna de Gràcia (Ais de Provença) donat a Cristòl Durandi, pintre de Niça

Pretz-fach del retaule de Nòstra Dòmna de Gràcia

donat per Loís Manald a Cristòl Durandi, pintre de Niça lo 5 de dezembre del 1471

Ludovico Manalde mercatorem, civem et habitatorem Aquensem et Magistrum Christophorum Duranti, pinctorem civitatis Nicie.

Sec si los patis que son entre Loys Manaldo et mestre Christol Duranti pintre de Nissa per far lo retaule que sensec a la capella nova de Sant Agostin que se dira Nostra Dona de Grassia.

Et primo lo Retaule deu se far de fusta dalbaia long VIII pals et VII de larc compres l'escabel, lo qual dict escabel fara segon que avisaray dayssi a carema et a moun plaser devisat;

Item en lo dit retaule fara al miech l'image de Nostra Dona an son filh Jesus al bras, que se dira de Grassia;

Item al costat drech, Sant Loys de Franssa; item a l'autre costat senestre, Sant Leon papa;

Item lo vestiment de Nostra Dona deu estre lo mantel d'asur fin, la vestimenta dedins de violet que si dis layna (?) de tota auta color que plus si porra far;

Item la rauba de Nostre Senhor en color de cremesin, lo diademos d'or fin;

Item la vestimente de Sant Loys d'asur an flor de lis d'or la mitre bella, honesta et riqua, an sa crossa, an los aufres honorables et riches;

Item al pes de Nostra Dona deu metre un Loys Manaldo an mon filh a pres mi del costat drech, et a l'autre ma molher an sa filha tiva al vieu, los vestimentas segont que los veyra;

Item la talha entretalhadura de l'aut del retaule relevado toto d'or, lo camp del retaule sera d'asur, las parabandas soes los froles et cortisseres d'or fin an lo sobrecel et la claravoya, al miech del dit sobrecel Jesus, de sa et de la los armas myas et de ma molher;

Item es de pati que mi deu penher las armas entretalhadas que son en peyra a la capella (soes la clau et las q de la crosura) de las colors segont que son mas dichas armas d'or fin et d'asur;

Item plus deu donar colors als autres que seran en la graylha del fer segont que lur apartendra a cascun en maniera que dure pron et los escussons que seran layssas en la gresilha sobre la porta per far mas armas, las deu fayre an los colors que saperten;

Item es de pati mi deu baylar VI targuetas an mon timbre d'or et d'asur coma luy ay mostat en I tablat que ay a l'ostal garnidas.

Et totas aquestas causas deu aver fach et complit a sos propis despens dieus davant per tot lo mes de Julhet prochanament venent; et deu far la dita obra en aquesta cieutat d'Ays pausada per florins LXXXV; de laquala soma lui bayle content florins XXV en XI ducas et moneda; la resta, que son florins LX de la dicha soma luy devi baylar cant lo retaule sera blanc florins XX, et XX florins cant sera dourat et colorit, et la resta en fin d'obra et pausat sobre l'autar, coma costa, nota presa per mestre Johan Borilli in forma lun a lautre aquest jorn V de desembre l'an 1471.

Ita est Loys Manaldo manu propria

Ita est Christol Duranti, pintre de Nissa affermi omnia supra escrita manu propria

Que omnia etc... Sub esmenda etc... de quibus etc...

Actum Aquis in aula domus habitationis dicti nobilis Ludovici Manalde, testes nobiles viri Ludovicus Doria, civis et habitator civitatatis Massilie, Luchas de Mari argentarius domini ducis Calabri et Bergarius Roteri, civitatis Cistarici. Et ego Johannis Borrelii de Aquis publicu auctoritate regia notarius.

1471. Reglament del mazel de Cànoas

Segon si los capitols del masel de Cànoas - 1471

Et primo que lo masellier sie tengut de vendre cabrit et agnelh a denies sieys per liura de las festas de Pascas fin a miech may; et de miech may en lat que deya ausire moutons a rason de sieys denies per liura e d’autra carn a sufficiencia. Et si ausio cabrit ni agnelh que vaga al pres de la feda et del menon, si non que fosso tardon de lach que non mangesso ramo.

Item, que lo dich masellier non deya vendre la corada si non patas tres et non deya moure la galhardia, et la testa patas .ii., et la tripa patas .i. cruda et quecho patas .ii., de cabrit et de mouton patas .v. la corada et li fassa segre las antrarmas et non deya talhar lo fege si non egal del ronhon, et la testo del mouton venda patas .iii. et la tripa patas .ii. cruda, et quecha patas .iiii.

Item, que lo dich maselhier deya vendre feda et menon d. .iiii., et cabra et boch d. tres la liura, et cabra ni boch non tenga taula.

Item, que si lo dich maselher non fossa en la vila que sie tengut de tenir son aver per ausire pres de la vila en luech que om en puesca pendre et far ausire.

Item, que lo dich maselhier sie tengut de far ausir tos los jors de la semana de carn de mouton et d’autra carn a sufficiencia a lo jous fyn a miech jorn e de miech jorn en sus non si puesca forsar, si non que si trobesson tantos que prenguesson tota la bestia.

Item, que lo dich maselhier sie tengut de tenir la taula provesida lo dimenge e las festas colens, de moutons et d’autras cars a sufficiencia tant per lo senhor e per lo covent quant per los homes de la vila. Item, que lo dich maselher non deya moure degun seu de sus los ronhons sus la pena de .v. s. per quascun que li volria denunciar coma davant. Item, que si degun avia mestier d’una pe, ni de seu per son usar en puesca al pres del mercat e aque sus la mesema pena de .v. s.

Item, que lo maselhier puesca tenir trentanies de mouton per tot lo terrador de Canoas e aquellos sie tengut de masellar a la taula d’esto luech et non a autra banda.

Item, si si trobesso lo contrari, los sendegues li puescan denunciar la pena de dos liuras de coronas et de perdement de son aver, la mitat al senhor et l’autra a la vila. Et que a la fyn de son temps so es a quascun caremantran non l deya sopenhar si non miech trentanier d’aquel aver.

Item, que lo dich maselhier non deya vendre a los foresties plus que a las gens de la vila, si non que fossa a gens que anesson en fuscas armadas de cors, et que deya donar son pes a un quascun sus la pena de .v. s. quant si trobesso del contrari. Et si per aventura non si aguessa regardados que hom sie trehut a son sagrament, domens que fossa home de fe que la tornessa pehar.

Item, lo dich maselher puesca vendre lo perdon de Sant Honorat a son plaser a … e sia tengut de tenir la taulo provesido per las gens de la vila al pres coma desus.

Item, que lo dich masellier non deya adurre la carn morta defora, ni si masellava de nuech que non deya metre las bestias que auria masellat a la taula sensa la testa.

Item, que lo dich masellier sia tengut d’ausire de moutons las calenas a sufficiensa taut quant faria mestier a la provesion de las gens de la vila et de foresties.

Item, que lo dich masellier non deya vendre una carn per autra, so es feda per mouton, ni cabro per mennon.

Item, que lo dich masellier non deya metre son aver en deguna possession malgrat d’aquel que sia la possession, et aquel degun seria li puesca demandar lo bang e far estimar.

Item, que si degun de vila tenguesso uno cabro a hostal e volguessa vendre lo cabrit a la taulo, ho puesca far con sa licencia del masellier.

Item, que si degun venguesso da Grasso, ho d’autra part, puesca dedurre un cartier de cabrit, ho d’agnelh, ho un ters de mouton sensa condicion del masellier.

Item, que si degun de la vila volguesso ausire deguna bestia grossa, so es bueu, ho vaco, ho vedello, la puesca ausire sensa contradicion de masellier e vendre a la taulo.

Item que si degun volia far festo ho almoyna, que lo dich masellier sia tengut de sostar li la carn l’espasi de dos meses e si non ho volia fayre si puesca provesir la hon lur plasera.

Item, que si degun volguessa comprar deguna bestia per la provesion de son hostal, per salar, ho puesca far sensa contradicion del masellier. Et que lo dich masellier sia tengut de far masel la sata a hora deguda que cascun si puesca provesir de jorn.

Item, que si lo dich masellier fesessa degun deffalhiment en degun d’aquestos capitols, que cascun li puesca denunciar la pena de .v. s., la mitat al senhor e l’autra al denunciant.

Item, que lo dich masellier es content de observar tos los capitols davant nomas e promete de donar a la vila florins .x. e dos moutons; los dos moutons a Pandecosta e florins .v., et les autres .v. a Sant Miquel.

Item, que si degun de la vila si volguessa provesir d’autre masellier que lo masellier li puesca denunciar la pena de .v. s.

Item, que lo dich masellier quant s’acordara sia tengut de si obligar a donar fermansas sufficiens e si per aventura rompia taulo, que non fesesso masel sensa que non li aguessa rason, per que li encorra la pena de .xxv. florins; la mitat al senhor e l’autra a la vila.

Actum Canoys in domo Petri Aprilis.

1472. Convencion de verquiera d'Onorada Arluc per lo sieu maridatge ámbe Peire Aprilis

Convencion de verquiera d'Onorada Arluc per lo sieu maridatge ámbe Peire Aprilis - 1472

Et primo es de patil que Berthomieu A., fil de Steve A., ho sa mayre Johanna prometon en verquiera ho nom de verquiera a sa sorre Horona so es la somo de florins sincanta he dos, an tals patils que sen segon.
Item es de patil que son frayre Berthomieu he sa mayre li prometon per una rauba la somo de florins dose. Item lo dich frayre li prometet he sa mayre una caysa, dos lansols, una flasada, toalha e toalhon, he coisin. Item es de patil que l’an que la menaria ha son ostal lo dich marit non li deu ren demandar. Item l’an venent lo dich frayre li es tengut de li baylar per la permiera paga florins sinc, an per an florins sinc, entro que sia pagada la dicha soma. Item es de patil entre las partidas que si ero causa, so que Dieus non plassa, que lo dich Peyre sio tengut de rendre, como auria pres. Item li prommeton una basaca. Item los dos pars si son mes pena voluntare(y?)à de lur voluntat de florins vint he sinc, la mitat al senhor, he la mitat al denunciant en presencia de Raphael R. he de M. R., he de Frances A. he de mi Antoni V. curat que ay escrich de voluntat de las partidas.

148?. La Dança macabra del Barn-de-Lop

Dança macabra del Barn-de-Lop - 148?

O paures pecadours haias grãt recordãsa
Que vous mourres tãtost nõ hi fassas doutãsa
E vous ballas souvẽ e menas folla dansa
E fases autres mals ãbe grant segurãsa
En vous cargãt fourmẽt de mortala grevãsa,
E nõ doutas en rẽ de far grãt rebellansa
Al grãt rey jesus crist que soustẽ vostra stansa,
Longamẽt asperãt la vostra melhuransa.
Si vous mourias ẽsins sẽs haver reparansa
Sensa doute alcun haurias malahurãsa
Pẽsas hi ben souvẽ nõ fassas demouransa
De vous levar ben prest de tãt grãda pesansa.
Quar si vous entẽdias la terribla venjãsa
Que fara Dieu apres la dura separansa
De vostr'arma doulẽt quãt sera en balansa,
Meravilha seria n on sentias trenblãsa
En vostra paura cor e mais en vostra pansa.

Haias grãda paour, quar cascũ jourt s'avansa
La fine vostra mort de mala sabouransa
Si ella vous feria en souta deyssoutãsa
Vous tõbarias de tout en grãt desesperãsa
E pueis vous ballarias en la terribla dãsa
Laqual s'appella ben perpetual cremansa
En fasẽt plours e crits e grãda blastemãsa
De Dieu e mais de vous sẽs mais haver cessãsa
Aras tãt que vous les e haves la poyssanãsa
Fuges tãt grãt perilh e tat grãt trabucãsa;
Quar si vous intrares una fes en tal dansa,
Vous en repentires mas tart sẽs proufichãsa.
Pregui nostre senhour vous dõne tal poyssãsa
Que aquistes lo ben que dura sẽs mãcansa
Pueis toustẽps lauses Dieu ambe grãt alegrãsa
Dõt lo prince d'ẽfern haia grãt douleansa.
Amen.

1484. Regla de la Confraria de l'Almòsna de Nòstra-Dòmna de Misericòrdia

Regla de la Confraria de l'Almòsna de Nòstra-Dòmna de Misericòrdia

Segon si las ordenansas fachas per los segnors priors et tos los frayres de l'almorna de Nostra Donna de Misericordia.

Premerament, que cascun frayre deya esser ubidient als priors et als regidors, quant lur sera commandat de dever accompagnar et portar los cosses, los brandos et torchas apres aquels, et culhir las candellas que seran portadas apres los cosses, et aquellas devestiren tres partidas. La premera part a la gleysa on lo cos sera portat; la seconda part a las almornas de sant Spirit; la iijª a la sobre dicha almorna de Misericordia. Item, que tot frayre deya ajudar a sebelir los cosses, tant paures quant rics, et non partir de las gelysas fin que sian sebelis, sensa licencia dels priors. Item, que si degun moria fora de la ciutat (so es per tot lo territori, sia paure o ric), tot frayre sia tengut de anar ajudar adduere aquelas cosses… fach per los dis priors o regidors, tant en temps d'empidimia, quant en tot autre temps.

Item, que tot frayre deya esser a las messas, lasquals fem dire los frayres cascum dimenge per los vius et cascun luns per los mors.

Item, que toy frayre deya esser a las vespras et aquellas audir la vigilia et el jorn de la concepcion de Nostra Donna.

Item, que tot frayre deya esser als regimens, losquals si fan cascun mes per audir rendre las rasons de las causas que auran governat et alministrat los regidors, et sur de novels, selon la election de tota la compagnia, coma es de costuma; et aqui ordenar de totas las causas que seran necessarias de dever far par la dicha almorna.

Item, que degun frayre deya pagar cascun regiment .ij. quars, coma es de costuma per pagar las messas et per aumentament de la dicha almorna.

Item, que degun frayre non deya parlar en los regimens, si non que venga per son renc, sensa licentia dels priors. Qui falhira a las ordenations sobrescrichas, cascun pague per cascuna vegada que falhira et contrafara .ij. quars, sive patacs .iiij., applicados a la dicha almorna, reservada justa et licita excusation.

Item, que tot frayre que sera fora de la ciutat, et non puesca ester als regimens, deya pagar la pena: so es los regimens que aura falhit, si non que agues excusation que non fos en sa libertat, so es que fos detengut.

Item, que tot frayre que sera en la ciutat et falhira per tres vegadas de esser als regimens, que aquels sien gitas et expellis de la compagnia, reservada justa et deguda excusation, et pagant los regimens transpassas.

Item, quant a Dieu plasera de mettre fin en qual que sia dels frayres, que tos los autres frayres que adont seran en la ciutat deyan far honor a aquel mort a la sepultara, et anar demudat tot aquel jorn, como si fos son frayre carnal, cascun juxta sa possibilitat; et far dire aquel jorn cascun una messa per l'arma d'aquel mort. Et si per adventura degun falhes al dich ordre, que aquel pague patacs .x., losquals se convertissan en far dire messas per las armas d'aquels per qui seran fachas las falhas, so es a saber dels mors.…

Item, que si degun frayre fos pausat en enfermitat o necessitat, los priors et los regidors sian obligas de visitar aquel, encontenent que sabran lo necessitos, et sovenirlo et ajudar juxta la possibilitat de la dicha almorna. Et si per aventura los dis priors o regidors, o qualque sia d'aquels, falhian a la dicha vesitation per tres [vegadas], apres sera estada notificada la causa, que aquels o aquel sian depausaa del uffici, et que s'en daya mettre autres o autre, juxta la election de tos les autres frayres; reservada justa et deguda excusation.

Item, que degun frayre non deya moure debat ni question a degun dels autres frayres, si non que premierament o aya notificat et dicha sa querella als priors o als regidors; et aquo sus la pena de esser privat et expellit de la compagnia.

Item, que degun frayre non deya tractar degun mal a degun dels autres, ni a las sieuas causas; mas que si sentia causa deguna que venga en damage o vergogna, que o deya revellar et notificar als priors, et que los priors deyan mettre pax et accordi en totas las differentias que serian de un frayre a un autre, infra .viij. jors. Et si peraventura degun fos desubedient et non volgues estar a l'orde dels dis priors et non volgues pacificar, que aquels sian expellis de la compagnia. Semblantmens, si los priors fossan negligens et pereoses en dever mettre pax et accordi en las differentias et debas, et non y aguessan mes pax et accordi infra tres regimens, apres que lur sera estada notificada la differentia, que aquels tals priors negligens et pereoses sian privas de lur uffici, et que s'en deya elegir et far autres juxta la election dels autres frayres; reservada justa et licita excusation.

Item, que degun frayre non deya jugar a degun juec de dat ni de jebis all'isuch, sus la pena d'un gros per la pemera vex que y sera trobat, et dos gros par la segona, et tres per la tersa; las quals falhas del dich sian messas en brandons de ceyra, los quals servan a las messas que fan dire los frayres en la capella de la dicha almorna. Et si per aventura degun traspasses lo dich orde, et no si vuelha coregir, que aquel sia expellit de la compagnia.

Item, que degun frayre no deya jurar de Dieu ni de Nostra Donna ni dels sans furiosament, en vituperii et deysonor d'aquels, sus la pena de patacts .v. per cascun et cascuna vegada, los quals patacs .v. sian messes en la boysola al servisi de Dieu et dels sans. Et si per aventura degun volia continuar en jurar, que aquel sia expellit de la compagnia.

Item, que degun frayre molherat non deya haver participation carnal ambe autra femena que de sa molher, ni degu frayre non molherat deya haver participation ambe femena maridada, sinon que sia publica, sus la pena d'esser expellit de la compagnia.

Item, que degun frayre non deya beure en taverna de son estament, si non per compagnia fasent collation, et sus la pena sobre dicha.

Item, que tot frayre deya esser et ajudar a la fabrica et reparation de la dicha almorna, et procurar lo ben, honor et profiech d'aquella, a sa poyssansa.

Item, que los priors et regidors deyan tenir governar et guardar totas las causas que son et seran per temps avenir de la dicha almorna, vestimentas sacerdotals, libres, toalhas, et generalment tot parament de gleysa, ceyra, instrumens, et totas scripturas, et generalment totas las causas que s'appertengan et pervengan a la dicha capella et almorna; et aquellas si deyan inventarizar et reconoyscer cascun an, en presentia de tos los frayres que seran adoncs en la ciutat, lo jorn de la festa de la Conception de Nostra Donna, sota la quala festa la dicha almorna et capella son fondadas, exceptat la boysola la ceyra et lo garniment de l'autar, que se usa cascun dimengue, lasquals causas tenon los regidors. Et si per aventura deguna de las causas de la dicha capella et almorna, inventerizadas et registradas, fossan trasportadas, perdudas, raubadas, o malmenadas per colpa et mal govern dels priors o regidors que aquels o aquel que seria en defect per sa colpa et negligentia, deyan o deya emendar, pagar et satisfar la perdoa et damage que seria en aquella o aquellas, de lur propri et a lur despens.

Item, que degun frayre que sia eyssit de la compagnia, per sa colpa o sens causa sia, o per erguelh, o per fumeya, o per volontat desordenada et sensa congiet de la dicha compagnia, et aquels tals volguessan retornar en la dicha compagnia, que non sia liciti de dever los receptar, ni recobrar, ni degun frayre non ause parlar, ni requerre per aquels, sus la pena d'esse expelit de la compagnia; car vianda rescalfada no fo jamais bona. Semblantment s'entende d'aquels que seran expellis per traspassament de las ordenansas.…

Item, que en la dicha compagnia non deya, ni puesca haver plus aut de .xlta. frayres en nombre; car aqui on Ha gran congregation, aqui ha tostemens confusion.

Item, que degun, de qual condition que sia, non puesca intrar en la dicha almorna et compagnia fins que premerament en hayant conferentia ambe los autres frayres que seran en lo premer regiment que se tenra apres que aquel tal que haura requist de voler esser en la compagnia, et que la dicha compagnia haya terme de far resposta d[']oc o di non, si a un autre regiment etc.…

Item, de consentiment de los priors et regidors [et de] .lx. de tos los fraires et stat ordinat cha tos los frayres si deyan confessar e preparar a Pascas, a Pentecosta, a Nostra Dona de la Assumption de miech aost e la Nativitat de nostre senior Jhu Crist, he cumenicar ambe bona devotion; altrament sia privat de la compagnia: so es apres dos falhas, a men che aguessa justa occasion o impediment.

Totas las ordenansas sobre escrichas son fachas a honor et lausor de Dieu et de Nostra Donna de Misericordia et al honor et lo bon plaser de nostre prinse et segnor, nostre segnor lo duc de Savoya etc. L'an mil cccclxxxiiij, lo jour .viij. de dexembre. Prior essent Anthoni Thobia, frayre de la sobre scripcha compagnia de l'armorna de Nostra Donna de Misericordia.

Ant. Thobia 1er prior.

1488. Grassa

Letra als séndegues de Grassa

… item de cubrir tot lo taulis, lod (ich) Mess. fasent lo fusteyar e provesent de fustas et de teules a sos despens…

… mestre d'aissa…

1488-1489. Memorial de Bertrand Riquier

Memorial - Bertrand Riquier

Arribada de Carles Ier de Savòia a Niça (30 d'octobre de 1488)

1488-10-30
L'an MCCCCLXXXVIII et lo jort XXX del mes de octobre, que fous jou, et tenian E per lettra dominical, Monsur lo Duc Charles de Savoya es arribat ayssit a Nizza, essent Sentegue Jeu Bertrand Riquier, Loys Armano, Lions Barral, et Jaume Cavallier. Primo lo Forrier prengué los logisses per la gent de la Cort en tos los bons hostals d'aquesta villa, tant per hommes, coms per chivals. Item fezen far VIc o VIIIc armas de Savoya de miech fuelch de papier l'una, que donen als enfans que porteron quascun sus una canna, et averon tot premier dos a dos. Guascuna arma costet un quart sive patachs II. Secundament aneron la gent da pe ben abillas anbe albarestas, lanssas, targuetas, colobrinas, tos dos a dos. Aute tres gentilhommes après de la sobre dicha gent d'armas. L'un, lo plus anssian portava l'estendart de Savoya lo lonc de son caval davant dels autres dos Jentilhommes, que portavan los estendars anbe las armas de la villa, l'un d'una part, l'autre da l'autra; et a quel de Savoya en miey un pauc davant. Terssament vengheron los IV Sentegues premiers anbe los citadins, los quals Sentegues porteron las claus dels portals de la villa, saltem quascun doas claus. Et anéron anbe los dics citadins tant avant coma fins en Arizana al prat de la Badia, et aquit atenderon fins que lo Seinhor Duc vengué; et incontinent que lo viron, tot bel cavalqueron de ver el. Pueis descenderon da caval li presentant las dichas claus, en li disent: Mon très redousté Seinhor, nous vous presentan las claus de vostra cieutat, que en fassas vostre bon plasser; et ansi que vous presentan las claus de la cieutat, vous presentan las claus de nostres corages, cors, et bens. Pueis montas a caval, et vous en venes, la testa de vostres cavals a la coa del sieu, et venes devizant de la cieutat, et pays. Sen tornant davant premier los enfans cridant Savoya, pueis la gent a pe, et las estendars après per ordre. Item y aura iv o vi Jentilhommes de la villa ben abillas, qui si metran da pe Monsur en luec de Staffiers, et diran als Estaffiers de Monsur en doulssas paraulas, s'il vou plas, nos serviron Monsur per Estaffiers, et si metran tres dessà et tres dellà a pè toiors la man sus la cropa del chival de Monsur, et los quals auran bona avvertentsia, que si lo caval bricava, que els sostengan Monsur, o passant ayga, o per una montada, o vallada, o per una encalladadura de peiras, fins a son logis; Et cavalqueran fins al portal de la villa, o verament lueng del portal xl passes, ont sera l'Evesque, o son Vicari que recebra Monsur lo Duc en Pontifical anbe las Reliquias de la Gleiza Catedral. Ont mon sobre dich Segnor deysendra, et baizera las dichas Reliquias et baisadas remontera a caval, l'Evesque davant tot a pe; et a qui auran los Sentegues lo palli de la villa anbe VI bastons, ont lo premier a banda senestra portara lo Sentegue laurador, an banda drecha premier l'autre Sentegue que va davant lo laurador. Lo ters Sentegue a banda senestra portara l'autre. Lo quart Sentegue que es lo Jengilhome portera lo quart baston à banda drecha. Lo v baston portara lo Juge mage à banda senestra. Lo vi baston portara lo Governador à banda drecha, car los derriers, et plus près de la persona del Prince, son los pius honorables; et en aquella fasson encompagneran Monsur fins à l'autar, ont el s'anera a ginolhar. Pueis à qui sera l'Escuier d'escuerie, que porta l'espaza davant Monsur, que peurra si el vollo pally, et d'el lo recateran les Sentegues IV o VI escus, o coma s'acorderan. Pueis acompagneran Monsur a son logis, et li diran que al sia lo ben vengut, et que els sont toiors a son bon plasser, etc.

Item cor Monsur sen vol anar los Sentegues, et aquels citadins que en chivals len compagnan fins à la Torre de Gapean, o fins à Sant-Pons; et ansi c o cc gentis compagnons, espaza, et lanssa, et targueta fins à Sant-Pons, et aqui prenon congiet d'el, en la pregant que vuelha aver escuzada la cieutat si ella non avia fach son dever enver de sa Illustrssima Segniria, como lo y aparten, en ly pregant, que li plassa aver toiort per recomandata sa paure cieutat, el pays, coma aven nostra ferma esperanssa, et que Dieu ly done honor, et longa vida. Amen.

Deissendent pè à terra tos prenon congiet.

Pueis qual donar la benvenguda a Monsenhor, so es los 4 vicarios ensens et donem nos autres al dich duc Charles flor. .vj. per fuec, que asendon a flor. XIIm incirca.

Item oltre d'equot donem a monsenhor, per son desfreiament et de sa cort, flor. Vc.

Item et oltra d'aquot donem als hufficis de la cort, coma son huissiers d'armas, mestres de panataria, mestres de cuizina, trompetas, pages, portiers, stafiers et autres, escus Lta.

Item donem al governador, que non si devia donar, gr. .j. per fuec, mais per que era mestre de hostal, que fon Petriquin de Pesmes senhor de Brandis; los ly donem, tamen non o devia aver. Es ver que qui que sia mestre de hostal, de mosenhor, et l'on dona als hufficis X o C ducas, l'on o deu donar al mestre de hostal, et dels C ducas o del X el lo mestre d'ostal s'en reten la mittat et l'autre mittat el lur desparte coma bon ly sembla, et per que nos o donem als hufficis et el non n'ague ren afin que el restes content de nos, ly donem gr. I per fuec, avent resgart a so que monsenhor lo laisset aisit governador, esperant que el nos serviria, mais tant perdut.

Item pariter donem al juge mage patachs 4 per fuec, que aytant pauc non devia aver ren, et tot es perdut.

Aquestos son los hufficis de la mayzon de monsenhor lo duc.

Et primo la panataria et bothelharia que era Mandolla per tos aquels dels sobre dichs hufficis donem a Mandolla mestre de bothelharia que o despartissa a sos hufficiers, li donem duc VI Al mestre de cozina et gent de cozina fl. XIII
Als chambriers fl. XIII
Huissiers d'armas fl. II gr. II et d. III
Mestre de salla duc. III
Al forrier duc. III
Al portier duc. I
Al taborni de monsenhor duc. I
Al pages duc. I, fl. III
Als trompetas que eran dos fl. IIII, gr. IIII
Als estaffiers que eran dos fl. IIII, gr. IIII
Al apoticari fl. II, gr. II
Al clergue de la despenssa de monsenhor lo duc fl. II, gr. II

Venda d'un molin a la Comuna - 1489-01-13
Guigo Roccamaura a vendut un sieu molin et ort contigu que es da pe la torre de lo Speron de la Marina ; l'a vendut a la comunitat coma per nota preza per M. Antoni Garnier sus l'an 1455, indicione tercia, mensis maii die duodecima et en l'an 1488 del sentegat de mi Bertran, Lois Armano, Lions Barral et Jaume Cavalier, l'aven fach extraire per man de Jo. Nicolau sota segnat de la man de Berthomieu Garnier et l'aven donat a Mathieu Marquesan, Frances Figuiera, Ansaudo de Mont et a Jo. Rosset modern sendegues, coma par nota preza per hiau de M. Jo Ros. sus l'an 1489, die 13 januarii, present Jaume Carle, Jaumon Nitart, Filogeta Cisterne.

1488-01-26 Letra de Bertrand Riquier a Rafèl Gallean

Letra de Bertrand Riquier a Rafèl Gallean - 1488-01-26

Ihs. ✠ Rafel, mi recomandi a vos; ay vist que aves scrit coma mons. lo viguier de Grassa vos a relaxat vostres legnams; plagues a Dieu, et o agues el fach, cor li en escrissi per son ben et honnor et ausi de son mestre Mons. lo senescal, vos avisant son damage e vergogna a mi seria trop desplazent, dubiti ben non n'aya grant charja. Rafel, sui fort meravilhat de vos que ayas agut tanta presoncion de retardar l'enbaissador mandat per la cieutat, ancor que ayas agut relaxament de vostres legnams, pero que non podes ygnorar Mons. lo duc aver madat aquest chivauchaor, que es ayssit, de ver lo rey, et sabes que es la volontat del rey coma sian tractas, et aqot non obstant vezes la volontat de Mons. lo duc, lo qual vol en totas manieras aver resposta de Mons. lo senescal et cpnselh d'Ays, per o mandar al ezy, et per lo ben informar dels traves que son estas tengus tant contra de vos coma autres, et dels porchs et autras vitualhas, et ausi de la convencion que aven anbe Provenssa, et ausi desl recates fachs et atentats. Pertant qui fort desplazent ayas agut tanta presuncion de l'enbaissador retardar, que es estat fort molest a la segnoria et ausi a la villa. Sembleria que si despendes vostre argent. Aves tres mal fach, et vengut que sias o cognoisseres et vos sera dich. Non autre. Dieus sia garda de vos. Donada a Nissa, lo xxvj jorn de jenoier.

Vostre Bertrand Riquier

Despueis ay agut escrita la prezent, Mons. lo governador a despachat lo chivauchaor mal content et qualra, vengut que sia Frances, per los que el meteis vaga a la cort anbe la resposta que aura del seneschal o conselh, et aysot sera per vos et per vostras manieras. Ausi sabes ben que Mons. lo duc scrieu una letra a Mons. lo senescal, et per o aver mal fach de so que aves fach, legida la present; mettes la al fuec nec alias; nos escriven una letra als sentegues la qualla veyres.

1488-02-10 Letra de Guinel a Rafèl Gallean

Letra de Guinel a Rafèl Gallean - 1488-02-10

Ihs. ✠ 1488, die x de febrier, in Grassa. Rafel, la present sera per vos avisar com uis monsenhor lo vigier m'a parlat e m'a dit que sera grant plaser foses osat de anars a hora de sopa; e en aquot non sono falso, car el s'en vol anar dimecres a Bargemon pendre car espatria, e auria grant plaser anant que s'en anesa parlar anbe vos de belcop de bisonol e per vostre profhihec. Per que non autra al present mas que Dieus sia an vos. Recomendas nos a tos del hostal e a tos nostres bons amics, per mal fes e per vos plasera mi sabres dire anant que vengas, e per so que Carle es vengut e meser Johan Eschapapria espero vengut, serio content que parleses per part de mi, en fasson que el covengessa que ren es beson de la soma la qual vos sabes, car volg mandar Joanne a la fiero de Pezenas esta mieso caremo. Dieus sia an vos. Lo tot vostre bon amic.

Guinel
Al revès: A son car e bon amic Rafel Galean en Nysso sia dada.

1492. Venda de peis - Grassa

Venda de peis - Grassa (1492)

Item, que a Carema coyra pastas et a Calenas las figassas; las tortelhadas et los coyadores si deyan partir coma se costuma de partir al forn del dit Anthoni A. Tunnos, palamidas lichas, rotas, lentes, alausas, auradas, solas, rombols, nibladas, pagellos, sarx, lops, muyolos, reges et tot bon peys bergo de myeya liura a ensus, libra consueta, medio grosso. Et de meya liura a enbas, patac .3. Bugas, gerles, auriols, simes et tot pey mercant, patac .3. Sardinas, gavarronos, patac .2. Palayam, patac .1. pro libra. Toutos, sipias, lingostas polpres, ligoubans et similes pisces ad libitum. Amorenas et grons, patac .3. pro libra. Pisces salvages videlicet. Raynarde, peys cat, peys colorups, peys … rador. Merlusses, hueruya, … las, et tot autre peys salvage … et sufficient acostumat a manga …, patec .1½. la liura. Rascasses, aranhas, escorpenas patec, .3. pro libra. Salpas, tanudas, sullas, corps, roquies, lineres, patec .3. pro libra. Tunnos, palamidas et lichas, patec .3. pro libra. Rottas, lentes, alausas, auradas, solas, rombols, nibladas, pagels, sarx, lops, muyols, reges et tot bon peys bergo de mieya liura e ensus patec .2½. la liura. Et de mieya liura a enbas, patec .2. la liura. Bugas, gerles, auriols, simes et tot peys mercant patec dos a la liura. Sardina, amplose, patec .2. la liura. Gavarron et palaya, patec .i. la liura. Toutos, sipias, lingostas, polpres, ligoubals et semblans peysons vendan a lur plaser. Amorenas et grons, patec .2. la liura. Tot peyson salvage sobre-nomat hun patas la liura. Rascas, aranhas, escorpenas, patec .2. la liura. Salpas, tanudas, sullas, corps, roques, lineres, patec .2. la liura.

Tons, palamidas, lichas, rotas, lentels, alausas, ayradas, solas, rombols, nibladas, pagels, sarx, lops, muyols, roges, et tot bon peys bergo de myeya liura a ensus vendra .3. patec et de mieya liura a enbas, patec .2. la liura. Bugas, gerles, auriols, simes et tot peys merchant, patec .3. Sardina, amplose, patec .2. Gavarron et palaya, patec .1½. la liura. Toutas, sipias, lingostas, polpres et tot semblant peyson a lur plaser. Amorenas et grons, patec .3. la liura. Tot peyson salvage sobre-nomat patec .1½. la liura. Rascassas, aranhas, escorpenas, patec .3. la liura. Salpas, tanudas, sullas, coprs, roques, lineres, vendan patec .3. la liura.

1494. Letra als séndegues de Grassa

Letra als séndegues de Grassa

Yhesus. 1494, die vij januarii. Mot honorables segnors, ambe recommendacion. En aquesta hora em stats avisats com, fins as Achys, moron de pestellencia, he que hy son mortas .viij. personas; avem deliberat de vos mandar lo present portator expresament que vos plassa de nos avsar de la veritat, che vos plassa de far bona gardia, e, se chas sera que sya veritat, vos avisam que denguna persona que venga de Provensa non intrara aysi senas son boletin; per que vos plassa de donar bon ordre en maniera que puscham entendre que vos autres segnors fassas bona gardia, vos avisant que nos autres la farem tant bona como a nos autres sera possible, e que vos plassa de avisar Draginan e Brignola he las autras terras, e de ayso nos faire resposta de tot a complement.

Non autre per la present. Dyous de mal vos garde!

Off. S. Nicie,
Franciscus de Romanis
Petrus Brand

Als onorables segnors sentengues he officials de la sanitat de la cieutat de Grassa sya dd.

1496. Cabris

Cabrís - 1496

… item que los dis homes puescan mettre tavernier et panatier per tot l'an…
… item que tota persona que aurie ho tendria apié… e que aye la suma de doze bruscs…

1496-05-02. Letra dels séndegues de Niça als cònsols d'Arle

Letra dels séndegues de Niça als cònsols d'Arle - 1496-05-02

Messegnors los consols nos recommandam de bon cor a vos. A nos es estat expausat per part del noble Peyron Embrun merchant et de Raphel Mantea patron citadins daquesta citat de Nissa consins per vigor et en execution duna crida facha en vostra citat dArle laqual conten que tota persona susdita de la maiestat real de Fransa et subdita ducat de la segnoria de Savoya et de Nissa puesca cargar tous blas en ladicta citat dArle per los condurre a ladicta citat de Nissa vo a Villafranca et ayssins fasent non sera dona negun empachament coma plus largament si conten en ladicta crida lo dict noble Peyron a comprat tres cens et trenta sestiers de seguel a la mesura dArle losquals a cargat sobre la saytiera deldit Raphel Mantea patron daquella per los condurre aysit a Nissa et per maior cautela vostra losdicts merchans et patron los aves fach obligar et cors et bens en bona forma et sus la pena de XXV marcs dargent a totas cors de condurre lasdictas seguels a Nissa vo a Villafranca et de non las transportar en autra part per si ni per autres et venent la dicta saytiera per forsa de temps es intrada en lo port de Tollon en loqual luoc es estada arrestada et detenguda et la detenon al present et li donan grant empachament laqual causa es grant enteresse et grant dammage delsdichs merchant et patron et car lodit noble Peyron en nom sieu et del dict patron per maior segurtat et cautela se obligit en bona forma en nostra mans de condurre lodict gran ayssi a Nissa et de non lo transportar en autra part. Per tant vos pregam carement et affectuosament vos plassa d'escriure a monssegnor lo grant senescal de Provensa et als autres que vos semblara que vuelhan mandar relaxar losdicts seguels et ladicta saytiera et totas causas mandant que non lur sia donat degun empachament. Coma speram que faran las vostras spectabilitas per las quals sem prestes et prompts de lur complayre en semblant et maior causa lasquals Dieu vuelha conservar coma desiran. Scricha a Nissa lo segon jorn de may 1496.

Los tous vostres coma frayres Los sentegues de Nissa

Rossetus

1499. Planh d'Onorat Juge e del sieu filh Loís contra inconnoissut - Sant Martin de Lantòsca

Planh d'Onorat Juge e del sieu filh Loís contra inconnoissut. Sant Martin de Lantòsca

Acta cause communitatis Sancti Martini, Niciensis diocesis, deffendentis, ex una,

contra

Magistrum Honoratum Judicis de Maria, et Ludovicum Judicis, ejus filium, habitatorem Sancti Martini, agentibus partibus, ex alia,

in foro episcopali Niciensi, Boneti procurator.

Seguís l'enumeracion dels objèctes raubats:

  1. Sequuntur res et bona. Et primo, qui li aguessa pres stos ans passas un vesubi a la granega del Puey.
  2. Item, qui li aguessa pres un destral suecha en son hostal, stuada de un alamon et una osta.
  3. Item qui deneguessa al dich instant un alamagnon et autra moneda que auria prestat lo dich instant a Andrio Engilhart filh de Peyre en l'ostal de Peyre Riquier stos ans passas, ni que ho saupessa.
  4. Item, qui fossa agut present ni qui saupessa que lo dich Andrio ambe lo dich instant aguessa fach conte en hostal del dich instant, present de Guillen Brun e de autres personnages, de ll'an mil iiijclxxxxvj en la vigilia de sancta Margarita, que lo dich Andrio avia agut mays d'argent a prest que non valian las taulas que avia dona.
  5. Item, qui agues degun proces liatori del dich instant contra Orey Ricolp. Item, contra Johan Cason de l'an que era bayle messier Francesquin.
  6. Item; qui agues una carta e una protestation per lo dich instant contra Andrio Engilhart e Peyre son payre, ni qui ho saupes.
  7. Item, qui al dich instant aguessa pres fen ni erba en los pras ni granegas que tenia lo dich instant de Loïs Rocignol, que Dieus perdon! ni en autres pras ni granegas.
  8. Item, qui al dich instant aguessa pres rastels ni forcas en los pras ni autres luecs.
  9. Item, qui al dich instant aguessa pres degun fustam ni palha ni fen ni deguna ferrementa en la granega ni prat del dich instant de Prat reon, que era de maysessa, de pueis que el l'a comprat.
  10. Item, qui en lo dich prat aguessa pres un cotel gros de las que lo dich instant anet layssar stan a l'intrada de may en lo beal.
  11. Item, qui al dich instant aguessa pres un faquin a la mana en lostable o sia a la porta de l'ostal del dich instant stel stieu passat.
  12. Item, qui al dich instant aguessa pres degun legnam en son ort en un hostal ni qui li agues amenat legnam de molege del feraor de Fenestras en aquest an, que fos del dich instant.
  13. Item, qui aguessa trobat ni agues un bonet violet del dich instant, loquak anet perdre sto sanct Michel, del hostal de Johan Bastier fint a son hostal, de sera.
  14. Item, qui aguessa batut lo dich instant maliciosament, ni qui ho aguessa conselhat a degun, ni qui en fossa agut consent que degun le agussa batut, ni el ni deguns dels sieus.
  15. Item, qui al dich instant maliciosament aguessa fondut lo clapier de peyras que es davant la porta del dich instant.
  16. Item, qui saupes que en sta villa fossa de costuma que degun que aya offici non l'en deyan donar un autre durant aquel an, coma son bayles e sendegues e autres ufficiers.
  17. Item, qui lo dich instant aguessa ellegit, per malvolensa o a stigations d'autres, prior de Nostra Dona, ben que non degues aver uffici sobre uffici fins que fos passat son an en loqual era bayle.
  18. Item, qui saupes que lo dich instant aguessa fach protestation en conselh que el non intendia de far la dicha Nostra Dona per stan, car non era just ni convenient, et que, passat tot son an, era prest de far la dicha Nostra Dona ho Sanct Sperit, a la elletion del conselh.
  19. Item, qui al dich instant denegues e metessa ajuda jornadas que el aguessa fach per lo comun e non li volgues pagar justa la costuma.
  20. Item, qui aguessa agut del dich instant deguna scriptura que non l'aguessa pagada.
  21. Item, qui saupes que Johan de Gubernatis fossa restat debitor al dich instant de grosses quatre e dimiey d'unas actas que fes en lo temp que el era notari de la cort per la comuna de Sant Martin contra la comuna de Venasson, que las ague a Lespel lo dich de Gubernatis coma sindegue.
  22. Item, qui al dich instant aguessa pres morter de causina, e non l'aguessa pagat e fach pagar.
  23. Item, qui lo dich instant aguessa intitula en la cort an degun officier de monsegnor, tant lo jor de Rampalm, ad un servidor de monsegnor lo governador, quant en autre temp.
  24. Item, qui saupes que lo conselh d'esta villa aguessa ordenat que lo dich instant deguessa anar la sata sancta apres lo dich servidor de monsegnor al despens de la villa, ni qui saupes que lo dich instant aguessa requist los sendegues que deguessam far part, car lo assignavan sensa possansa et contra forma de privileges del pays, e non ho agussam volgut far.
  25. Item, qui maliciosamens aguessa mes bestian en l'erba dels pras del dich instant d'esta villa.
  26. Item, qui aguessa pres pons en lo pomier que tenia lo dich instant delas Cotignol de Sant Gra maliciosament plus que per son mangar, ni qui ho saupessa.
  27. Item, qui li aguessa pres la causina e latas e autras fustas de la ribiera de Sant Gra, aquest an present ni lo passat.
  28. Item, qui al dich instant aguessa pres legnam per creamr en la sieua granega del Vilar.

Lo demai, son d'actes de procedura en latin.