- 1300. La vida de Sant Onorat / Raimond Feraud
-
La vida de Sant Honorat
Raimond Feraud
I. Incipit vita sancti Honorati
Cell que volc romanzar la vida Sant Alban,
Els verses del conpot volc tornar en vers plan,
E del rey Karle plays sa mort en sa chanson,
E los verses de lay fetz de la passion,
De novel fay sermon du precios cors sant
Que fom neps de Marsili et del rey Agolant.
La vida s'atrobet en un temple jadis;
De roma l'aportet uns monges de Leris;
De lay si trays li gesta d'una antigua scriptura.
Ren non i trobares mays de veritat pura. - 1391 Reabilitacion de Monsenhor l'evesque de Grassa (Arquius notarials de Grassa).
-
Reabilitacion de Monsenhor l'evesque de Grassa
1391
Aysso son las cauzas qu si requeron e volon que sien consentidas per la partida de Monsenhor l’evesque de Grassa e per los homes d’Antibol.
Et tot primerament que lo dich Monsenhor de Grassa deia restar en sa pocession del evescat de Grassa et de la vila d’Antibo et en son hostal liberament e sens deguna contradiction e quo puesca penre e usar de las rendas de son evescat tant deymes, molin, forn, servizes, leydas, quant de las autras cauzas acostumadas penre per los senhors evesques passatz.
Item, que si en deguna maniera el fossa tombat en sentencia d’escumenge non volent obezir a Monsenhor de Nissa ayssins com comessan de nostre senhor lo papa, vo d’autra maniera com que fos, qu’el deia esser assout de tot en tot.
Item, que aquel dich Monsenhor de Nissa deia revocar o remetre al dich Monsenhor de Grassa totas las cauzas per el o autre en nom de nostre senhor lo papa prezas et annotadas et atressins comandadas quals que fossan tant contra el quant contra sos homes.
Item, que al dich Monsenhor de Grassa sie remes l’ostal d’Uopia an sos fruts e totas sas cauzas.
Item que lo capitani de Grassa vo autre a qui la cauza fos comessa deia permetre autament et an bona carta que lo castel d’Antibol, ni la temporalitat jamays en neguna maniera non venra ni sera transportat ni transportada en degun Grimaut, ni en autra persona si non en la gleysa coma eran de premier per la dicha Madama la Reyna, ni per autre on son nom.
Item, que totas las enquestas encohadas vo encohadoyras per la dicha cort real contra totas las personas que acompanheron lo dich Monsenhor de Grassa quant intret en la dicha vila d’Antibol, sien de Grassa o d’Antibol, o d’autra part don que que sien, entierament sien remessas per la dicha Madama la Reyna e·l rey son filh.
Item, e totas las autras enquestas e presses fachs e encohatz contra los homes d’Antibol o d’autre luoc, per caint temps que sie, o per caint delit entro ad aquest present jorn, lur deya esser memos per ocaysion d’aquesta cauza comes.
Item, que durant la temporalitat en las mans de la real mayestat non si metan en la vila d’Antibol ufficials si non que fossans nadius de Grassa e non sospichoses al dich Monsenhor de Grassa, ni a la vila d’Antibol.
Item, que la dicha Madama la Reyna, ni lo rey son filh senhor nostre, la dicha temporalitat non puesca transportar en negunas autras mans si non en la gleysa coma es dessus dich.
Item, que en aquel cas que los dichs capitols o dengun dels lur serien rotz en tot, o en partida per la dicha Madama la Reyna, vo lo Rey son filh, o per autres qui que fossan, que lur sie licita cauza sensa messayre si, contra qui que fossa, an la man armada o d’autra maniera com que mielh poguessa et ambe ajuda de qui que poguessa e volguessa, resestir e deffendre si.
Item, que aian e lur sien rendudas lur hostages liberament. E sobra totas aquestas cauzas la dicha Madama lur deya consentir e fayre letras e bayllar autenticas en bona forma et an son grant sagel, sagelladas, dechadas largament.
Item, que la punicion del delit comes per Carle Garnier, Guillen Borges, Johan lo Sartre, P. Jaubert, e lo payrolier, e Johan Alaman per lo qual son prezes de present, e de totz los autres que si trobarien colpables del dich delit, deya pertenir al dich Monsenhor de Grassa plenariament e que ad el sie licita cauza los sobredichs punir o far punir per son juge aysins con la cauza o requera justament, non obstant que la dicha temporalitat en sas man non fossa.
- 1397-05-16. Letra de Loís de Grimald als séndegues de Niça, escricha de Menton
-
Letra de Loís de Grimald als séndegues de Niça. 1397-05-16
Cars amics, tant coma frayres nostres
Honorables et cars amics e frayres. Plasa vos asaber que yer al vespre nos apliquem en lo luec de Menton, sans e alegres la Dieu mercj, et disapte partim de Jenoa an la bona licencia de mons. lo conte de Sant Pol, lo qual nos a fayt tres grant aculhiment e mes final conclusion en nostra delievransa. Item, quar nos aurian tres grant desir de parlar anbe alcuns vostres cieutadins, nos scrivem a la Corna de Regimont que sa nos volgues mandar un sieu anbe alcuns de vos. E per so vos pregam carament que vos plages de far sa venir un o dos de vostres anbe cels que la Corna sa volra far venir, quar nos lur direm chosa que sera profieyt e honor de nostre tres redouté segnhor mons. de Savoya e de cels del pays. Item avem ausit coma Valantin, servidor nostre, es arestat a Nisa en preyson, de que avem grant meravilha. Per que vos pregam carament; que vis plasa de far lo rellaxar. Autre non vos scrivem, mas que si ren podem far en plaser vostre, scrives nos o quar o farem de tres bon cuer. Lo sant esprit vos aya en sa garda. Scricha a Menton, lo XVI jorn de may.
Lo segnhor de Buelh
e Loys de Grimaut frayres. - 1397-11-13. Letra de Loís Grimald als séndegues de Niça, escricha de Mónegue
-
Letra de Loís Grimald, senhor del Puget de Teniers, als séndegues de Niça. 1397-11-13
Nobles e honorables homes yau ay resauput stos jors passas una vosta letra en la cal letra se contenia que yau devia avia donat salconduhc a pelastorn e que yau non fera gayre de mon honor si yau rompes lo dit sal conduch, per que vos fac saber que non ay pont rot mon salconduch car yau doniay lo dit salconduhc a peyre chamin prometent mi el que denfra dos jors magra baylat LX jenoyns daur de que non en baylet mas XXXX petis ni plus non na baylat; e de so que mes scrives que un scuyer que a non lo borgognhon a mandat lensenha del deniar que fon mandat aysi e quel non a poysansa de donar salconduch yau non say si el es o borgognhon o berton mas las femenas me diseron que lo castellan deysa mandaria aquella ensenha e vesent que lo castellan era aqui en cap per la cort e que cascun que sia cap en un lueh coma es lo castellan deysa a poysansa de donar segurtansa non esenti major de si e que dies que los salconduhs non se donan en deniers tos yau los ay vist donar en senhals mens certan daquel e se donan tojorn car los salconduhc non sestent en la cira ni en lo papier mas en la paraula da quel que lo dona e non ay tant petit official en ma companhia que agues donat una aytal segurtansa e un y fos vengut a bona fe que yau la li volguessa rompre specialment a un preyre anant per fahc de preysoniars e fares vostra gran honor de far lo deslieurar car aytant pauc non nauria mays un g. Item ay ausit cosin vos autres aves fahc morir merigon e IIII en sa companhia lo cal merigon era vengut pendre cungiet de mi per anar sen en son pays e ayso es aysin ver coma es ver lo sant avangeli e ayso sap vita e peyre negre que aves en vostras mans, e mal vos regordan lo servisis fahs a vos per vita e per merigon en lo temps de nostre senhor lo Rey que an mes C ves lor persona en peril de mort per gardar vos autres, e segon une letra que vita ma mandat la cal letra vos mandi per ben que lo comun de Nissa es stat cayson de sa mort per que non mi par sias stas ben conselhas que ayas acomensat guerra mortal car atresi los autres que aves fahc morir non avian jamays corregut sus vos autres; totas ves mandas mi vostre entencion dels preysoniers que son la que aves en volontat de far en
Scricha a monegue lo XIII jorn de novembre,
Loys de grimaut Senhor de puget de tenias.Al revers: Nobilibus Viris Sindicis Civitatis Nicie dd
- 1398-01-06. Memòri presentat al Comte de Savòia per Joan Grimald, baron de Buèlh e lo sieu fraire Loís
-
Memòri presentat al Comte de Savòia per Joan Grimald, baron de Buèlh e lo sieu fraire Loís
lo 6 de genoier del 1398
Son las protestas fachas per mons. Joan de Grimault sr de Bueyl, en lo tens de la guerra
In nomine domini nostri Jhesu Christi, amen. Anno nativitatis eiusdem domini millesimo tercentesimo nonagesimo octavo, indictione sexta cum ipso anno sumpta et die sexta mensis januarii, constitutus personaliter Johannes Fabrij notarius rt clericus procurator substitutus per Anthonium Caracii procuratorem cum potestate substituendi, egregii et potentis viri domini Johannis de Grimaldis militis, baronie Boley domini,
…
Qui quidem Petrus Bayllonis secretarius ipsius domini Odonis eidem Johanni Fabrj tradidit quasdam litteras clausas dicto domino de Buelh directas sigillatas sera rubea continentes … asserebat responcionem dicti domini comitis et eius venerabilis consilii. Tenor dicti rotuli in lingua Provincie scripti talis est:Ayszo son las rancuras dels autrages, ontas, vergonhas e despietz e dapnages facs, tractatz… per mons. Oddo de Vilas governador e regadour de l'eluxtre e traque poysant princez e excellent mon senhor le conte de Savoya e per los ufficials mandatz per lo dich mons. Oddo de Vilas as aquestas partidas de Prohensza a governar lo dich pays de mon senhor de Savoya, coma leuctenent del dich mons. Oddo, los quals mons. Oddo de Vilas e desotz dich ufficials, leuctenet syeus, ant fach enjuriosamens e vergoblament, contra drech e justicia, contra loz senhor de Buelh e son frayres mons. Loys e mons. Andaro, e contra la dama de Buelh e sos frayres et sos enfans, parens, amises e servidors, estant pres loz senhor de Buelh e son frayre mons. Loys entre las mans e en preyson de mesier Anthonioto Adorno duze que era adonx de la cipttat de Jeona e del comun. E tant tost quant lo senhor de Buelh e son frayre foront en preyson dedins lo castel de Ventimilha preysoners, foront requist per messier Jorgo Adorno frairez del sobredich mesier Anthonioto, que, si los dich senhor de Buelh, coma governadour del pays, e mons. Loys son frayre, volgussant consentir e obrar de metre lo pays de Prohensza, que lo dich senhor de Buelh governava, en mans e en senhoria del rey Loys, e si non y pogucssan metre tot lo pays, messesant la Turbia, Esa e Villafranqua, e forant deslivrat tantost e foraz de preyson, e lo dich mesier Anthonioto lur feraz autryar au rey Loys tout quant mon frayre, responderon al dich mesier Jorgio, desus escripch, que mays ameran morir en preyson o que fossan menat a Jeona e perdre la testa, de la qual causa erant menassatz per lo sobredich mes. Jorgo, qui si ellos bayllessant ne acoventessan de beyllar un plen pe de terra del pays de mons. de Savoya a rey Loys, ne aucuni de Jenoa, ny a deguna autra persona, non obstant que o agessant pogut far, car tout los castels erant a las mans de lurs parens, amises e servidours; e d'aquet fait pot testifficar Johan de Champroya, lo qual futz manadat a Jenoa al duze e al comun de par mons. de Savoya per lur deslivransza; e vent el castel de la Pressa anbe mes. Jorgo Adorno, ont lo senhor de Buelh e son frayre eran en preyson, al qual Johant de Sant Proen fom dich per lo senhor de Buelh e son frayre que el vengues a mons. de Savoya e a son conseilh requerre que messasant governemant el pays, que non sy perdes a mons. de Savoya, o que y vengessa en Prohensza, quar lo dich senhor de Buelh manderaz a la dama de Buelh que li fesessa bayllar les fortaressas al dich Johan de Sant Prohen e nom de mons. de Savoya per en especial, quar non volgron consentir la requesta del dich mesier Jorgo, an estat en preyson, mays per aquel fait que per autre, .xvj. menses cascuni, en un grant parelh de ferres; e en remuneracion del travaylh e de la pena que n'ant suffert e del bon servici que pensant aver fach a mons. de Savoya, que Dieus [aya] l'arma, quant lo feront senhor de Nisza e de l'autre pays que a en Prohensza, e per donar melhour essemplez a ellos e a tout autres que vuelhant servir, creyser e oumentar lo ben e l'onour de l'ostal de mons. de Savoya, mons. Oddo de Vials els autres vengut en Prohensza, leutenens per lo dich mons. Oddo de Vilas a governar lo pays, an randut al senhor de Buelh es sos frayres e a la dama de Buelh e als bens, parens, amises e servidours que desos s'en set, e mays d'autras ontas, despietz, dapnages e vergonhas que non son escrip e que seriont trop lonc a escrieure…
- 1300. La vida de Sant Onorat / Raimond Feraud
- 1391 Reabilitacion de Monsenhor l'evesque de Grassa (Arquius notarials de Grassa).
- 1397-05-16. Letra de Loís de Grimald als séndegues de Niça, escricha de Menton
- 1397-11-13. Letra de Loís Grimald als séndegues de Niça, escricha de Mónegue
- 1398-01-06. Memòri presentat al Comte de Savòia per Joan Grimald, baron de Buèlh e lo sieu fraire Loís